Omet navegació

A

LA PREPOSICIÓ A

1. Introdueix el destinatari o beneficiari de l’acció verbal, sintàcticament caracteritzat com a complement indirecte:

Ha escrit una carta a la seua germana.
A Joan no li agrada estudiar.

2. Normalment, el complement directe no porta preposició. No obstant això, s’introdueix amb la preposició a en els casos següents:

Quan el complement directe està expressat per un pronom personal fort:

Ens miren a nosaltres.
Només t’estima a tu.
En realitat, es va trair a ella mateixa

Així mateix, davant de qualsevol complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona personal del plural:

Les circumstàncies que ens caracteritzen als valencians han influït en la nostra història.
Aquest objectiu ens reunirà a tots els divendres de vesprada.

A més, s’utilitza la preposició a amb els quantitatius i els indefinits en plural (molts, pocs, bastants, uns quants, uns altres, etc.) usats com a pronoms, sempre que en la frase no hi haja el pronom en:

No sé si podré convéncer a molts o a pocs.
Però:
No sé si en podré convéncer molts.

En les expressions de reciprocitat:

S’estimaven l’un a l’altre.

Quan el subjecte va darrere del verb i es troba al costat del complement directe:

Ahir va guanyar el València al Reial Madrid.

Ara bé, el complement directe no porta preposició en aquest cas si el subjecte va davant del verb:

Ahir el València va guanyar el Reial Madrid.

I també quan el complement directe apareix després del complement de règim:

Va voler convéncer de prohibir l’obra a l’alcalde.

Quan en una oració coordinada o comparativa no hi ha un verb explícit:

La compadia com una persona feliç a una trista.
El policia havia vista el lladre, però el lladre al policia no.

Amb el relatiu qui en les oracions de relatiu amb antecedent explícit:

M’he trobat l’home a qui vas ajudar.

També s’ha d’utilitzar la preposició a davant del complement directe per a evitar ambigüitats en els casos següents:

Amb els exclamatius i interrogatius qui, quins i quants, quantes:

A qui ha vist Joan?
Mira a quants xiquets atenen els avis!

Però quan no hi ha ambigüitat no s’ha d’utilitzar la preposició a:

Qui han vist les teues filles?
Mira quants xiquets atén l’avi!

Davant del relatiu el qual:

He vist el director general, al qual va nomenar la directora de l’entitat.

Però quan no hi ha ambigüitat, no s’ha d’utilitzar la preposició a:

He vist la comissionada d’economia social, la qual han nomenat les presidentes dels tres bancs.

En els complements directes animats que estan desplaçats a dreta o esquerra:

A les teues amigues les portaran a casa.

Però, si no hi ha ambigüitat, no s’ha d’emprar la preposició a:

Les teues amigues, les portarem a casa.

Així mateix, quan el complement directe animat està desplaçat i el verb és psicològic s’ha d’usar la preposició a sempre, independentment que hi haja ambigüitat:

Aquestes modes no els afecten, als seus fills.

L’ús de la preposició a és opcional per a introduir el complement directe expressat pels pronoms tothom, tots, cada u, cadascú, qualsevol, algú, ningú, etc., i el relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit, especialment quan el relatiu es refereix a una persona concreta:

No estima (a) ningú.
Les prohibicions podien afectar (a) algú de l’escala.
La seua actuació ha satisfet (a) tothom.
La teua veïna ha vist (a) qui et va robar el cotxe.

Tanmateix, les oracions de relatiu sense antecedent explicit quan el verb de l’oració principal és psicològic ‒són els que expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte– sí que duen la preposició a:

La notícia va sorprendre a qui no l’esperava.

També és pot usar la preposició a amb un complement directe coordinat o en una estructura paral·lela a un altre que porta a:

No els vaig trobar, ni a ell ni als seus amics.
Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí.

3. Introdueix el complement circumstancial o el complement de règim verbal que expressa lloc en els casos següents:

a) Quan el lloc s’expressa per mitjà d’un topònim, tant si el complement indica situació com si indica direcció:

Visc a València.
Vol anar de viatge a Atenes.
Té un despatx a l’Eliana.
Té una beca per a estudiar als Estats Units.

b) Quan el lloc s’expressa per mitjà d’un substantiu comú sense determinant, o introduït per un adjectiu o pronom demostratiu, indefinit, quantitatiu o relatiu, s’usa la preposició a només quan s’indica direcció:

Vol viatjar a tots els països d’Europa.
El pròxim cap de setmana anirem a zones noves que no coneixes.
La muntanya a la qual pujarem és la més alta de la comarca.

Se n’exceptua l’expressió habitual a (ma, ta, sa) casa:

Ahir vaig passar tota la vesprada a casa.

c) Davant d’un article definit o de l’interrogatiu quin, quina, quins, quines, s’usa la preposició a per a indicar direcció:

A quin lloc vols anar aquest estiu?
Diumenge aniré al teu poble.

Per a indicar situació, en aquests casos s’usa la preposició a en concurrència amb en; es prefereix a en expressions usuals com al cantó, al carrer, a la dreta, a l’esquerra, a la porta..., davant de les part del cos, o quan s’indica el lloc físic (no figurat), sobretot en singular:

A quin poble vius?
Porta el sac a l’esquena.
Treballa al despatx del costat.

En les designacions de lloc en sentit figurat (publicacions, lleis, reunions, associacions, institucions, etc.), i davant de substantius que expressen llocs menys definits o menys localitzables en un punt concret, és preferible l’ús de la preposició en:

En les cèl·lules eucariotes l’ADN es troba concentrat en el nucli.
L’anunci es publicà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. En les expressions de temps, s’usa la preposició a en els següents casos:

a) Per a introduir les hores i les parts del dia:

Ens reunirem demà a les set.
Aniré a ta casa demà a la nit.

Davant de les parts del dia s’usa també la preposició de, sobretot per a expressar una circumstància de temps continuat o habitual:

Està obert de matí i de vesprada.
Estudia sempre de nit.

b) Per a introduir les estacions de l’any, quan no tenen un complement determinatiu:

A l’hivern solem fer eixides a la neu.

En canvi, quan la menció de l’estació es troba determinada per un complement determinatiu, s’usa sense cap preposició:

L’hivern de 1812, l’exèrcit de Napoleó sofrí una greu derrota.

c) Per a introduir els mesos de l’any, en concurrència amb per, quan no tenen un complement determinatiu:

A l’abril, aigües mil.

En canvi, quan la menció del mes es troba determinada per un complement determinatiu, s’usa sense cap preposició:

L’abril de l’any passat va ploure molt.

d) Davant de l’article seguit d’un infinitiu, s’usa la preposició a (construcció al + infinitiu) per a expressar una acció amb valor duratiu que se superposa temporalment a l’expressada pel verb principal, i parafrasejable per mentre:

Al passar pel carrer, va mirar cap ací. (Mentre passava pel carrer, va mirar cap ací.)

Igualment, pot tindre un valor causal secundari unit al valor temporal, però no són genuïns ni adequats en un registre formal els casos en què s’usa exclusivament amb valor causal:

Al parlar d’ell, es va emocionar. (Mentre parlava, acció que que és la causa de l’emoció.)
Han sigut eliminats del procés selectiu al no obtindre la puntuació mínima. [No és acceptable perquè al indica exclusivament la causa.]

Vegeu també