És transitiu o pronominal. El complement directe pot ser tant la cosa o persona objecte d'admiració, com la persona que experimenta l'admiració:
Sebastià admira l'esforç dels científics per comprendre la naturalesa.
L'admira l'esforç dels científics per comprendre la naturalesa. (I no: * Li admira l'esforç dels científics ...)
S'admira de veure com ha progressat el coneixement de la natura gràcies a la ciència.