S’escriu amb majúscula quan fa referència al nom propi d’un ajuntament tractat específicament com a institució:
L’Ajuntament de Sagunt establirà les zones on està prohibit aparcar.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
L’Ajuntament emetrà un edicte on establirà les zones en què està prohibit aparcar. (Es refereix a l’ajuntament d’un municipi concret.)
Però s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (el nostre ajuntament, aquest ajuntament, l’esmentat ajuntament...), o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la institució, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
El nostre ajuntament emetrà un edicte en què establirà les zones on està prohibit aparcar.
L’ajuntament investigat no ha comés cap irregularitat en l’adjudicació d’obres.
Igualment, s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en el sentit lèxic habitual, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric en plural seguit de la part específica dels noms:
Els ajuntaments cobren els impostos municipals.
Els ajuntaments d’Alboraia i Massamagrell col·laboraran en el projecte.
També es pot escriure amb minúscula quan el genèric es refereix a l’edifici, i no a la institució pròpiament dita:
D’aquesta ciutat, val la pena visitar-ne l’ajuntament i la catedral.
L’ajuntament de València té un gran valor arquitectònic.