S’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen la designació específica d’un premi, una distinció o un guardó:
El president ha imposat l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al cantant de la Safor.
S’escriu també amb majúscula el genèric que constituïx el nom propi abreujat, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:
No podem dissimular que ens fa molt contents haver rebut l’Alta Distinció. (Es referix a una alta distinció concreta; expressió abreujada en lloc de, per exemple, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.)
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra alta distinció, esta alta distinció, l’alta distinció esmentada...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’alta distinció, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
La nostra alta distinció ha reconegut trajectòries empresarials, artístiques i investigadores.
La felicita de tot cor per esta alta distinció.
El cantautor català Joan Manuel Serrat i la filòsofa Adela Cortina rebran les altes distincions de la Generalitat Valenciana.
L’alta distinció que li han atorgat és la de la Generalitat Valenciana.
Vegeu també:
- Premis, condecoracions i distincions (criteris de traducció)
- Premis, distincions i guardons (criteris generals)