L’indefinit altre presenta variació morfemàtica. Així, per al masculí singular té la forma altre; per al femení singular, altra, i per al masculí i femení plurals, altres. Expressa un grau d’indeterminació molt gran. Semànticament equival a les expressions ‘més’, ‘qualsevol’, ‘cap altre’:
Busca altres persones que treballen així.
No hi ha altre remei.
Hi ha altres llibres sobre el tema.
Conec altra gent que pensa igual.
Aquestes formes també s’usen precedint certes expressions quantitatives com vegades, voltes, etc.
Unes vegades diu que sí, altres vegades diu que no.
Encara que ara diu que no ho sap fer, altres voltes ho ha fet sense cap problema.
Quan aquest indefinit s’usa precedit de l’article un, pren un valor semàntic equivalent a ‘un de diferent’, ‘un de més’, ‘un segon’, ‘encara un més’:
Dóna’m unes altres raons.
Busca’t una altra companya.
Aquell home és un altre Salomó.
S’han trencat els plats; hauré de traure’n uns altres.