Omet navegació

Altres construccions de relatiu

A més de les classes d'oracions de relatiu tradicionals vistes anteriorment, hi ha altres tipus de construccions amb relatius que reben una valoració diversa en la bibliografia gramatical i que provoquen dubtes entre els usuaris. En aquest apartat abordarem les construccions pseudoclivellades i similars, les oracions de relatiu amb infinitiu, les interrogatives encobertes i les construccions de relatiu amb duplicació pronominal.

Construccions pseudoclivellades i similars

Les construccions pseudoclivellades són construccions encapçalades pel verb ser en què es destaca un element per mitjà d'una oració amb forma d'oració de relatiu. Per exemple, a partir d'una oració enunciativa com El xiquet se n'ha anat a l'escola aquest matí, podem formar les següents construccions:

Qui / El qui / El que se n'ha anat a l'escola aquest matí és el xiquet. (Oració substantiva de relatiu usual.)

Quan el xiquet se n'ha anat a l'escola ha sigut aquest matí. (Íd.)

On se n'ha anat el xiquet aquest matí ha sigut a l'escola. (Íd.)

És el xiquet qui / el qui / el que se n'ha anat aquest matí a l'escola. (Construcció pseudoclivellada, on es conté una oració amb forma de substantiva de relatiu i es destaca l'element el xiquet.)

Ha sigut aquest matí quan el xiquet se n'ha anat a l'escola. (Íd. Es destaca l'element aquest matí.)

Ha sigut a l'escola on el xiquet se n'ha anat aquest matí. (Íd. Es destaca l'element a l'escola.)

En canvi, en les construccions clivellades, reivindicades com a correctes per alguns gramàtics, el relatiu s'ha substituït pel connector que:

És el xiquet que se n'ha anat aquest matí a l'escola.

Ha sigut aquest matí que el xiquet se n'ha anat a l'escola.

Ha sigut a l'escola que el xiquet se n'ha anat aquest matí.

Construccions de relatiu o interrogatives amb infinitiu

En determinats contextos pot haver-hi oracions de relatiu o interrogatives indirectes que no contenen un verb en forma personal, sinó en infinitiu. En aquests casos, quan apareix el relatiu que i fa de complement directe, la construcció és incorrecta, i cal substituir-la per un infinitiu amb preposició:

* No hi ha res que fer. (Seria correcte: No hi ha res a fer.)

* Aquesta vesprada tinc moltes camises que planxar. (Seria correcte: ... moltes camises per planxar.)

* Si no tens res interessant que dir, és millor que calles. (Seria correcte: ... res interessant a dir ...)

En altres casos, és preferible també, en els àmbits formals, prescindir de la construcció de relatiu o interrogatiu amb infinitiu i usar una forma personal, o bé una altra construcció:

Conec un lloc molt bo on podem anar d'excursió / per a anar d'excursió. (Millor que: ... on anar d'excursió.)

En aquest tutorial s'explica pas a pas com es pot usar el programa / l'ús del programa. (Millor que: ... com usar el programa.)

Interrogatives encobertes

Es tracta d'oracions de relatiu adjectives especificatives o substantives que depenen d'un verb com saber, preguntar, dir, descobrir, endevinar, recordar, oblidar..., i que equivalen a una oració interrogativa indirecta:

No cal que li digues el que ha de fer. (= No cal que li digues què ha de fer.)

No es recorda mai de les coses que ha d'agafar. (= ... de quines coses ha d'agafar.)

La xiqueta no sap les lliçons que van per a l'examen. (= ... quines lliçons van per a l'examen.)

En canvi, no és adequat traslladar a l'oració principal, davant de l'antecedent, la preposició que correspondria al relatiu o a l'interrogatiu:

* No t'imagines dels problemes que t'has deslliurat. (Seria correcte: No t'imagines els problemes de què / dels quals t'has deslliurat, o bé: No t'imagines de quins problemes t'has deslliurat.)

Oracions de relatiu amb duplicació pronominal

També anomenades construccions de relatiu analítiques, són les introduïdes per la partícula que, la qual realitza una mera funció d'enllaç, i que contenen un pronom feble o un possessiu que supleixen la funció sintàctica que hauria de complir el relatiu. La normativa les considera construccions pròpies de la llengua col·loquial i inadequades en els registres formals, on han de ser substituïdes per les construccions sintètiques, és a dir, per les oracions de relatiu habituals que hem vist, on el relatiu assumeix la doble funció, sintàctica dins de l'oració subordinada i d'enllaç amb l'oració principal:

* És una xica que tota la roba li llueix. (Seria correcte: És una xica a qui / a la qual llueix tota la roba.)

* Ix amb un xic que el seu pare és enginyer. (Seria correcte: Ix amb un xic el pare del qual és enginyer.)

De vegades, en la parla col·loquial, en lloc de la partícula que s'usa el pronom relatiu correcte, o bé el relatiu que correspon és que, però la seua funció és duplicada per un pronom feble. Aquesta construcció, anomenada pleonasme (o construcció pleonàstica), és considerada també inadequada en els registres formals.

* És un tema que no el domine i del qual no en vull parlar. (Seria correcte: És un tema que no domine i del qual no vull parlar.)

* Es tracta d'un assumpte al qual se li ha donat massa importància. (Seria correcte: Es tracta d'un assumpte al qual s'ha donat massa importància.)

* Han iniciat una discussió en la qual no hi vull participar. (Seria correcte: Han iniciat una discussió en la qual no vull participar.)

* És un poble on hi van molts turistes. (Seria correcte: És un poble on van molts turistes. En canvi, és correcte És un poble on hi ha molts llocs interessants, perquè el pronom hi no hi fa cap funció sintàctica, sinó que forma part de la construcció impersonal amb haver-hi.)

Una consideració especial mereix, però, l'ús del pronom en en funció partitiva dins d'una oració de relatiu, construcció que és considerada correcta per alguns autors o gramàtiques.

Em va prestar algunes novel·les, de les quals ja n'he llegit tres / algunes.

Vam comprar algunes botelles d'oli, de les quals encara en queden dues.

La mateixa consideració podem fer respecte de les duplicacions del pronom de complement indirecte li, els amb relatius o interrogatius quan s'usen amb verbs psicològics o que indiquen un esdeveniment, duplicació que es considera també admissible amb un sintagma posposat (vegeu l'apartat sobre els pronoms li, els), a fi d'evitar construccions que resultarien forçades sense la presència del pronom:

Soc una persona a qui / a la qual (li) agrada molt treballar. (En canvi, serien incorrectes les construccions analítiques * Soc una persona que m'agrada molt treballar o * Soc una persona que li agrada molt treballar.)

Convidarem la veïna nova, a quia la qual (li) agrada molt la paella.

Ho comunicarem als treballadors a qui / als quals (els) puga interessar.

A qui (li) importa tot això?