A més de la seua funció partitiva i de la capacitat de pronominalitzar un complement del nom en casos determinats, indicarem les principals funcions que pot realitzar el pronom adverbial en:
a) Pronominalitza un complement de règim (és a dir, un complement requerit pel significat del verb que no és directe ni indirecte) introduït per la preposició de:
Ara no puc parlar més d’aquest tema; ja en parlarem més tard. (En = ...d'aquest tema.)
M'interessa molt aquest tema; ja en parlarem més tard. (En = ... d'aquest tema. Observem que el sintagma al qual substitueix el pronom en ha de fer la funció de complement de règim en l'oració en què es troba el pronom; la funció que exercisca el substantiu antecedent en la seua oració no és pertinent per a la pronominalització.)
—Et recordes que tenim una reunió? —Ja no me’n recordava. (= Ja no em recordava que tenim una reunió. En efecte, que tenim una reunió és un complement de règim del verb recordar-se, que regeix un complement introduït per de; la preposició ha desaparegut davant la conjunció que pel fenomen de canvi i caiguda de preposicions.)
De matemàtiques, ella en sap molt més que jo.
Faces el que faces, ell no se n’adona. (= Ell no s'adona del que faces.)
En general, com s’esdevindria amb un altre complement seleccionat pel verb (com el directe o l’indirecte), perquè siga possible la pronominalització l’antecedent ha d’estar exprés en el context, siga en una oració anterior o posterior o siga desplaçat per tematització. En canvi, no és convenient la pronominalització quan el verb s’usa de manera absoluta, és a dir, quan no hi ha un antecedent exprés:
Si no m’atenen correctament, em queixaré. (El verb queixar-se requereix un complement de règim introduït per de, que, en cas de trobar-se exprés en el context, seria substituïble per en; però en aquest cas el complement no s'hi troba exprés, i el verb és usat de manera absoluta. Compareu amb Aquest xiquet menja poc, on el complement directe es troba absent.)
Crec que, en aquesta ocasió, m’abstindré. (El verb abstindre’s requereix un complement de règim introduït per de, pronominalitzable per mitjà de en; però en aquest exemple el complement no s'hi troba exprés ―en aquesta ocasió no és el complement de règim―, i el verb és usat de manera absoluta.)
No pronominalitzen els elements avantposats per rematització o focalització, és a dir, aquells que no expressen el tema o informació coneguda, sinó la informació nova que s’aporta i es pretén destacar (el rema); no pronominalitza tampoc l’element avantposat en les construccions clivellades o pseudoclivellades, és a dir, aquelles en què el rema és introduït pel verb ser i représ per una oració de relatiu o amb la conjunció que:
Del futur, hem de parlar, no del passat. (Compareu amb Les claus, he perdut, i no la cartera, on les claus no se substitueix per cap pronom. Es tracta d’un fenomen distint a la tematització, on sí que hi ha pronom quan substitueix un complement exigit per la semàntica del verb: Dels nous projectes que planteges, en parlarem demà; Les claus, les he perdudes en eixir de casa.)
És del futur que hem de parlar, no del passat. (Compareu amb: És la clau el que he perdut, no la cartera.)
D’alguna cosa hem de parlar per no avorrir-nos. (Compareu amb Alguna cosa hem de fer per no avorrir-nos, on alguna cosa no se substitueix per cap pronom.)
b) Pronominalitza, en les mateixes condicions que en el cas anterior, un complement d’origen o procedència, seleccionat per verbs com vindre, eixir, tornar, traure..., introduït per la preposició de:
Quan nosaltres anàvem a l’estació, ells ja en venien.
Entren a treballar a les huit i n’ixen a les tres.
Ella ha anat a París i n’ha tornat molt contenta.
No cal que tragues la carn de la nevera; ja la n’he treta jo. (En aquest cas, en la combinació de pronoms el, la, els, les + en, la presència del pronom en és optativa. Seria correcte també, doncs, ... ja l’he treta jo.)
Però:
Demà venen els meus cosins a sopar a casa. (Verb vindre usat de manera absoluta, i per tant sense pronom.)
És de Morella que venen, no de Castelló. (Construcció clivellada.)
De la nevera, cal traure la cervesa, no del magatzem. (Rematització o focalització.)
c) Pot pronominalitzar, de manera optativa, el complement de les locucions prepositives lluny de i fora de:
Enyore molt la meua terra, ara que (en) soc lluny.
No volies entrar a l'escola abans, i ara te n’has quedat fora. (També: ... i ara t’has quedat fora.)
d) Pronominalitza l’atribut o complement predicatiu del verb fer introduït per de, per exemple quan significa exercir un ofici o professió, o de fer-se amb el significat de ʽpassar a formar partʼ:
Sóc metge, però només en faig quan hi ha una urgència.
Encara no sóc membre de l’associació, però vull fer-me’n.
Amb el significat d’ʽesdevenir, tornar-seʼ, també és admissible la pronominalització amb en, al costat de hi:
Abans no era tan tolerant, però se n’ha fet amb el temps. (Preferible: ... s’hi ha fet amb el temps.)
e) Pot pronominalitzar l’atribut dels verbs ser o estar, alternant amb ho, quan aquest atribut representa una qualitat graduable, o quan en l’oració roman algun quantitatiu:
Ara són rics, però abans no n’eren. (També: ... abans no ho eren.)
Amb el que has fet, de content, no n’estic gens. (També: ... no ho estic gens.)
En aquest cas, amb altres verbs que admeten un predicatiu, alternen en i hi:
—S’ha posat impertinent el xiquet? —Se n’ha posat un poc. (També: ... S’hi ha posat un poc.)
f) Pronominalitza un complement d’un adjectiu en funció d’atribut o predicatiu introduït per la preposició de:
Tots diuen que estan molt satisfets de la seua faena, però ell no n’està content.
g) Pot representar, de manera optativa, un complement circumstancial de causa introduït per la preposició de o els que admeten de o per:
De tabaquisme, encara (en) mor molta gent.
Et va felicitar pel teu treball, i te’n va felicitar de cor. (També: ... i et va felicitar de cor.)
En canvi, no pronominalitzen els complements de causa introduïts exclusivament amb per quan aquesta preposició equival a a causa de, perquè o amb, ni els introduïts directament per aquests nexes:
Pels diners no t’has de preocupar.
Per això és va ofendre, perquè li vas dir la veritat.
Amb aquesta boira, no podem fer l’escalada.
Tampoc no pronominalitza el complement agent d’una passiva, encara que es trobe desplaçat:
—Aquesta torre va ser construïda pels àrabs en el segle XII, no? —No; pels àrabs no va ser construïda.
h) Apareix lexicalitzat en verbs com anar-se’n, tornar-se’n, eixir-se’n, pujar-se’n, baixar-se’n, vindre-se’n, i en altres expressions.
Ens n’anirem després de dinar.
Com que no estaven d’acord amb la votació, se n’eixiren en senyal de protesta.
El xiquet ja se n’ha baixat al carrer.
Anem al cinema. Te’n vens?
N’hi haurà prou amb el que hem comprat.
____________________________________________________________