És transitiu en tots els casos:
Pel seu comportament antiesportiu, l’àrbitre el va amenaçar amb l’expulsió.
L’han amenaçat de mort.
La fam amenaçava el país.
Els núvols amenacen pluja.
En àmbits formals, quan, a més del complement directe, el verb amenaçar regix un complement de règim introduït per amb, esta preposició se substituïx per de davant d’infinitiu i se suprimix davant de la conjunció que:
L’àrbitre el va amenaçar d’expulsar-lo.
L’àrbitre el va amenaçar que l’expulsaria.