S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una institució:
L’Arxiu Històric Provincial de Castelló sorgeix del desig de custodiar els protocols notarials del segle xviii.
L’Arxiu del Regne de València és el més important de la Comunitat Valenciana i un dels principals d’Espanya.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
L’Arxiu [Històric Provincial d’Alacant] és de titularitat estatal, però té la gestió transferida a la Generalitat Valenciana.
Però s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (el nostre arxiu, aquest arxiu, l’esmentat arxiu...), o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la institució, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Aquest arxiu fa anys compartia l’edifici amb una biblioteca.
L’arxiu objecte d’estudi és el de Castelló.
Igualment, s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en el sentit lèxic habitual, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric en plural seguit de la part específica dels noms:
Hem pogut extraure molta informació dels arxius històrics.
Han fet un estudi sobre els fons de cada arxiu històric.
Per a aquest treball d’investigació han sigut fonamentals els arxius històrics de Castelló i Alacant.
Si ens referim a l’edifici o al lloc on es troba, podem optar per la minúscula quan usem el genèric aïllat, o bé per la majúscula, fent un ús metonímic del nom de la institució, sobretot quan utilitzem el nom complet:
En la façana de l’arxiu hi trobem el seu nom amb grans lletres metàl·liques.
Viu prop de l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant.