Omet navegació

avergonyir

Es transitiu o pronominal:

El tinent va avergonyir els seus soldats per seua conducta inadequada. (I no: * El tinent va avergonyir als seus soldats per seua conducta inadequada. Se sobreentén que la conducta inadequada és la del tinent, i que, per això, els soldats se n’avergonyiren.)

Els soldats s’avergonyiren de la conducta del tinent.

El tinent va fer avergonyir-se als seus soldats per seua conducta inadequada. (Se sobreentén que la conducta inadequada és la dels soldats, i que, per això, aquests se n’avergonyiren. El pronom reflexiu se actua com a complement directe de avergonyir-se, i això provoca que als seus soldats es construïsca com a complement indirecte.)

Per tant, pot usar-se en passiva com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:

El tinent, avergonyit de la seua conducta, va demanar disculpes als seus soldats.