La forma bé només s’usa darrere del verb, mentres que la variant ben s’usa davant d’adjectius, adverbis i formes verbals. Estes formes indiquen que alguna cosa es produïx segons el que es podria desitjar. Així mateix, poden indicar que alguna cosa té lloc d’una manera conforme al deure, en alt grau. També poden adquirir un valor equivalent a les locucions d’acord i del tot. S’oposa a malament.
Després del viatge ens trobem bé.
Faràs això? Bé, però m’hauràs d’ajudar.
Esta faena està ben feta.
S’ho van ben creure.