La forma bé només s’usa darrere del verb, mentre que la variant ben s’usa davant d’adjectius, adverbis i formes verbals. Aquestes formes indiquen que alguna cosa es produeix segons el que es podria desitjar. Així mateix, poden indicar que alguna cosa té lloc d’una manera conforme al deure, en alt grau. També poden adquirir un valor equivalent a les locucions d’acord i del tot. Aquest doblet té un ús paral·lel al de la parella mal / malament.
Després del viatge ens trobem bé.
Faràs això? Bé, però m’hauràs d’ajudar.
Aquesta faena està ben feta.
S’ho van ben creure.