Entre les funcions que pot exercir un infinitiu s'hi troba la de complement de règim (complement requerit pel significat del verb que no és directe ni indirecte). Habitualment, un complement de règim és introduït per les preposicions a, en, de, amb, entre d'altres.
M'he acostumat al treball dur.
Estic interessat en aquest curs.
Ens preocupem del benestar de tothom.
Em conforme amb la teua participació en el campionat.
Entre les diverses possibilitats que tenia, ha optat per la política.
Aquesta eina s'usa per a la collita de la taronja.
Quan les preposicions que introdueixen el complement de règim són distintes de en o amb, aquestes es mantenen invariables davant d'un infinitiu:
M'he acostumat a treballar dur.
Ens preocupem d'assegurar que tots gaudisquen d'unes condicions de vida dignes.
Entre les diverses possibilitats que tenia, ha optat per participar en la política.
Aquesta eina s'usa per a collir taronges.
En canvi, en els àmbits formals, les preposicions en i amb, quan introdueixen un complement de règim davant d'infinitiu, són substituïdes, respectivament, per a i per de o a:
Estic interessat a matricular-me en aquest curs.
Em conforme a / de poder participar en el campionat.
La restricció de l'ús de les preposicions en i amb davant d'infinitiu es limita a la funció de complement de règim, però no s'estén als casos en què l'infinitiu compleix altres funcions:
En sopar, parlarem. (En sopar fa de complement circumstancial de temps, i indica posterioritat a l'acció del verb principal.)
N'hi ha prou / En tenim prou / Basta / És suficient amb poder participar en el campionat. (En aquest cas, l'infinitiu no s'interpreta com a complement de règim, sinó com a adjunt causal o condicional, equivalent a un complement circumstancial: N'hi ha prou si participem en el campionat. També seria possible usar-hi la preposició de: N'hi ha prou / En tenim prou / Basta / És suficient de poder participar en el campionat.)
Haver estudiat a la universitat no té relació / no té res a veure amb ser una persona simpàtica. (Igualment, l'infinitiu no fa funció de complement de règim d'un altre verb, sinó de les locucions tenir a veure, tenir relació, i se suposa que hem elidit amb el fet de...: El fet d'haver estudiat a la universitat no té relació / no té res a veure amb el fet de ser una persona simpàtica.)
Aquest fenomen de canvi de preposicions davant d'infinitiu està relacionat amb la caiguda de les preposicions a, en, de, amb davant de la conjunció que, introductora d'una oració substantiva en qualsevol funció. En les oracions substantives introduïdes per la preposició per, aquesta preposició es fusiona amb que formant la conjunció perquè:
Estic acostumat que m'encarreguen molta feina.
Estic interessat que t'inscrigues en el curs.
Ens preocupem que tothom gaudisca d'unes condicions de vida dignes.
Em conforme que pugues participar en el campionat.
N'hi haurà prou que hi pugues participar.
Estava segur que vindries.
Gràcies que has ajudat, hem pogut acabar el treball.
Hem optat perquè tots pugueu participar en la votació.
Ens preocupem perquè tothom gaudisca d'unes condicions de vida dignes.
En alguns casos, quan es perceba que la supressió de la preposició provoca una construcció massa forçada, es pot introduir un substantiu genèric com el fet que, la idea que..., o usar altres construccions, com la substitució de l'oració per un sintagma nominal, com hem mostrat abans:
Estic acostumat al fet / a la idea que m'encarreguen molta feina.
Em conforme amb la teua participació en el campionat. (En compte de: Em conforme que hages participat en el campionat.)
N'hi haurà prou / Serà suficient si pots participar. (En compte de: N'hi haurà prou / Serà suficient que pugues participar.)
Gràcies a la teua ajuda, hem pogut acabar el treball. (En compte de: Gràcies que has ajudat, ...)