Omet navegació

carregar

En el sentit d'‘imputar (alguna cosa) a algú’, és transitiu. El complement directe és la cosa imputada, i la persona a la qual s'imputa (si s'expressa) és complement indirecte:

La directora va carregar les culpes al mestre(I no: * La directora va carregar amb les culpes al mestre.)

La directora es va carregar les culpes (a si mateixa). (I no: * La directora va carregar amb les culpes; ni tampoc: * La directora es va carregar amb les culpes.)

La directora va carregar totes les culpes(I no: * La directora va carregar amb totes les culpes.)