Les comarques són demarcacions geogràfiques amb una gran tradició històrica que vertebren socialment, econòmicament i culturalment el territori valencià. Els seus noms tenen una tradició molt arrelada en la nostra societat, encara que no hi ha una regulació que les reconega administrativament, ni les seues denominacions estan fixades oficialment.

No obstant això, l’Administració valenciana sempre ha utilitzat les referències comarcals, tant en els seus escrits com en les seues publicacions. A falta de legislació autonòmica sobre delimitació comarcal, i amb efectes purament cartogràfics, la delimitació comarcal emprada en la cartografia de la Generalitat és la que s’inclou en l’annex de la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals i financeres. El mapa derivat d’esta normativa, elaborat per l’Institut Cartogràfic Valencià seguint els criteris toponímics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, va entrar en vigor l’1 de gener de 2023.

El nou mapa modificava el vigent des de l’any 1987 amb una sèrie de canvis que afecten principalment l’extrem nord de la Comunitat Valenciana, com també, en menor mesura, les comarques de l’Horta. Les modificacions, que han estat aprovades a petició dels ajuntaments afectats, són el producte de les reivindicacions històriques de molts municipis valencians.

La novetat principal del nou mapa és la desaparició de la comarca de l’Horta Oest, els municipis de la qual passaran a formar part de l’Horta Sud. Si bé l’Horta Oest agrupava, fins ara, bona part de l’àrea metropolitana de València, la comarca no ha tingut mai molt de suport entre la ciutadania ni les institucions, fins al punt que els municipis que la integraven –Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Xirivella, Manises, Mislata, Paterna, Picanya i Torrent– n’havien demanat repetidament la supressió.

Més al nord, Vilafranca passa del Maestrat als Ports; la Serratella, de la Plana Alta a l’Alt Maestrat, i Benafigos i Atzeneta del Maestrat passen de l’Alcalatén a l’Alt Maestrat.

Per a facilitar la coherència en l’ús de les denominacions comarcals, la Subdirecció General de Política Lingüística ha elaborat una llista de les comarques valencianes prenent com a base les denominacions utilitzades en l’annex esmentat. L’objectiu d’esta llista és orientar sobre la manera convenient d’escriure estos noms segons que la llengua del text siga el valencià o el castellà. Cal tindre en compte que:

Hi ha comarques que tenen una única denominació en valencià i comarques que tenen denominació pròpia en les dos llengües.
La normativa que regix l’ús de majúscules i minúscules en les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana és diferent i cal ajustar-s’hi segons la llengua en què estiga escrit cada text.
Les comarques de l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, els Ports, la Plana Baixa, el Camp de Túria i la Ribera Alta són de predomini lingüístic valencià, encara que tenen algun municipi castellanoparlant en la seua demarcació. Però les denominacions tradicionals d’estes comarques són únicament en valencià.

D’entre estes comarques, l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà són les que tenen més municipis castellanoparlants, encara que hi són majoria els valencianoparlants. Pot ser per això que en alguns moments s’han utilitzat les denominacions *El Alto Vinalopó i *El Vinalopó Medio. Ara bé, estes denominacions no són més que traduccions artificials de les tradicionals valencianes i no és convenient utilitzar-les seguint el criteri aplicat a la resta de comarques esmentades en el paràgraf anterior.

S’ha donat també el cas contrari, la utilització de la traducció al castellà del nom valencià de comarques castellanoparlants en detriment de les denominacions castellanes tradicionals d’estes comarques, denominacions que són les adequades seguint el criteri que utilitza l’AVL. Ens referim a La Vega Baja i La Serranía:

La comarca del Baix Segura s’ha denominat de vegades en castellà *El Bajo Segura, tot i que la denominació més adequada en castellà és La Vega Baja.
En valencià usem la forma els Serrans, però la denominació castellana d’esta comarca no és Los Serranos*, sinó La Serranía, que és el nom que usen els que hi viuen.
En la llista s’indica la província, la denominació de les comarques en un text en valencià i en un text en castellà i la llengua dels municipis que en formen part: V=valencià, C=castellà, C/V=les dos llengües, amb predomini del castellà, V/C=les dos llengües amb predomini del valencià.

La majúscula o minúscula dels articles inicials és la que correspondria en l’interior d’un text. Al principi d’un escrit, o després de punt, comencen tots amb majúscula com qualsevol altra paraula.

Província	En un text en valencià	En un text en castellà	Llengua
Alacant	el Baix Segura	La Vega Baja	C/V
Alacant	el Baix Vinalopó	El Baix Vinalopó	V
Alacant	el Comtat	El Comtat	V
Alacant	el Vinalopó Mitjà	El Vinalopó Mitjà	V/C
Alacant	la Marina Alta	La Marina Alta	V
Alacant	la Marina Baixa	La Marina Baixa	V
Alacant	l’Alacantí	L’Alacantí	V
Alacant	l’Alcoià	L’Alcoià	V
Alacant	l’Alt Vinalopó	L’Alt Vinalopó	V/C
Castelló	el Baix Maestrat	El Baix Maestrat	V
Castelló	els Ports	Els Ports	V
Castelló	la Plana Alta	La Plana Alta	V
Castelló	la Plana Baixa	La Plana Baixa	V
Castelló	l’Alcalatén	L’Alcalatén	V
Castelló	l’Alt Maestrat	L’Alt Maestrat	V
Castelló	l’Alt Millars	El Alto Mijares	C
Castelló	l’Alt Palància	El Alto Palancia	C
València	el Camp de Morvedre	El Camp de Morvedre	V
València	el Camp de Túria	El Camp de Túria	V/C
València	el Racó d’Ademús	El Rincón de Ademuz	C
València	els Serrans	La Serranía	C
València	la Canal de Navarrés	La Canal de Navarrés	C
València	la Costera	La Costera	V
València	la Foia de Bunyol	La Hoya de Buñol	C
València	la Plana d’Utiel-Requena	La Plana de Utiel-Requena	C
València	la Ribera Alta	La Ribera Alta	V/C
València	la Ribera Baixa	La Ribera Baixa	V
València	la Safor	La Safor	V
València	la Vall d’Albaida	La Vall d’Albaida	V
València	la Vall de Cofrents-Aiora	El Valle de Cofrentes-Ayora	C
València	l’Horta; l’Horta Nord; l’Horta Sud; València	L’Horta; L’Horta Nord; L’Horta Sud; València	V