S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una unitat determinada de l’exèrcit:
L’origen de la Companyia de Mar de Melilla es remunta a l’any 1497.
La Companyia d’Enginyers Bussos d’Exèrcit 601 ha penjat un vídeo en les xarxes socials.
S’escriu també amb majúscula el genèric que constitueix el nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:
La Companyia ha sigut condecorada el mes passat. (Es refereix a una companyia concreta; expressió abreujada en lloc de, per exemple,Companyia d’Esquiadors Escaladors 1/64 de Jaca.)
Però aquest substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la companyia, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Una companyia de l’exèrcit alemany dona 2.000 euros per al projecte d’horts ecològics de l’Escola Infantil Comarcal dels Monegres. Ha sigut expulsat de la nostra companyia per insubordinació.
Les guerres d’Iraq i Afganistan són considerades com les dues grans acceleradores del creixement de les companyies militars privades.
La companyia objecte d’estudi tingué poques baixes en aquella intervenció militar.