En el sentit de ‘fer saber (alguna cosa) a algú’, o de ‘transmetre (alguna cosa)’, és transitiu. Però, a diferència de informar, el complement directe sempre és la cosa comunicada:
Li van comunicar la destitució per telèfon.
Ella sempre comunica alegria als seus amics.
No obstant això, com molts verbs transitius, pot usar-se de manera absoluta, sense complement:
Tècnicament és molt bo, però no comunica.
A més, comunicar té altres accepcions com a pronominal i com a intransitiu:
No he pogut comunicar amb ella des de fa dies.
Es comunicaven diàriement per videoconferencia.
Compareu amb informar.