Omet navegació

Concepte i tipus d'oracions de relatiu

S'anomenen oracions de relatiu aquelles oracions subordinades (és a dir, inserides dins d'una altra oració) introduïdes per un element gramatical (pronom o adverbi relatiu: que, qui, què, el qual, on, com, quan) que, al mateix temps que serveix de nexe amb l'oració principal, realitza alguna funció gramatical (subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, complement del nom...) dins de l'oració que introdueix.

Segons la funció que realitza l'oració de relatiu dins de la principal, les oracions de relatiu es classifiquen en:

  • Oracions adjectives de relatiu: són aquelles que fan la funció de complement d'un nom (o element nominal, com un pronom, o de vegades un adverbi) de l'oració principal, anomenat antecedent. Dins d'aquestes, podem distingir entre:
    • Oracions adjectives de relatiu especificatives (o restrictives): són les que restringeixen l'abast referencial del nom que complementen. Per exemple: Els comerciants que se sentien perjudicats protestaren. (Antecedent: comerciants; els comercials que protestaren foren només els que se sentien perjudicats).
    • Oracions adjectives de relatiu explicatives (o no restrictives): són aquelles que no restringeixen l'abast referencial del nom que complementen, sinó que afegeixen una informació complementària. Per exemple: Els comerciants, que se sentien perjudicats, protestaren. (Antecedent: comerciants; els comerciants que protestaren foren tots els que es trobaven en el context indicat per la frase).
  •  Oracions substantives de relatiu: són aquelles que manquen d'antecedent, i per tant poden desenvolupar qualsevol de les funcions pròpies d'un substantiu. Per exemple: Els qui es van sentir perjudicats protestaren. (No hi ha cap antecedent explícit ni implícit: es parla de les persones perjudicades en general, dins del context de què es tracta.)