S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’una assemblea o congrés concrets de l’Església, juntament amb els substantius i els adjectius que el componen:
El Concili Vaticà II va tindre molta repercussió en tota l’Església catòlica.
El Concili de Trento va significar la reacció de l’Església catòlica contra el luteranisme.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
La Vulgata fou oficialitzada pel Concili. (Es referix a un concili concret; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Concili de Trento.)
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (este concili, l’esmentat concili...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi del concili, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Este concili és acceptat per l’Església ortodoxa de l’est com a part del Tercer Concili de Constantinoble.
Cada concili naix de l’Església i torna a l’Església.
Els concilis de Nicea, Constantinoble i Efes són els tres primers concilis ecumènics de l’Església.
El concili sobre el qual parlarà el conferenciant és el de Trento.