El condicional pot usar-se, sobretot en llenguatge periodístic o assagístic, per a atenuar la veracitat d’una informació no contrastada o que s’atribuïx a altres persones, és a dir, quan l’oració que conté el condicional pot dependre d’una condició, explícita o no, que seria introduïda per una locució com segons diuen ..., segons algú suposa ...:
Segons fonts no contrastades, el president planejaria dissoldre les Corts i convocar eleccions abans de l’estiu.
D’acord amb els plantejaments d’este autor, la ciència seria una via més per a adquirir coneixement, amb el mateix valor que la creença o la tradició.
Per contra, quan el context implica certesa, no és adequat l’ús del condicional:
Segons les anàlisis realitzades, el pacient presenta una forta anèmia. (I no: * ... el pacient presentaria ...)
En canvi, de manera paral·lela al que s’esdevé amb el futur, amb valors de probabilitat o de concessió és preferible usar, en els registres formals, les perífrasis deure /poder + infinitiu o altres construccions:
Devien ser ja les quatre de la matinada quan va arribar.
Devia/Podia ser molt intel·ligent, però es va comportar com un estúpid. (O bé: Potser era molt intel·ligent ...)