Omet navegació

Confederació

S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’un estat o grup d’estats o comunitats, tant si se’n menciona la denominació completa com si està abreujada:

La Confederació Helvètica és l’agrupació dels 26 cantons que integren Suïssa.
En la Guerra Civil americana va lluitar a favor de la Confederació.

Com a cas especial, si es tracta de noms propis com els anteriors, este substantiu també s’escriu amb majúscula quan el determinen un possessiu o un demostratiu, si és emprat en un context amb un valor ponderatiu o afectiu: la nostra Confederació, esta Confederació..., ja que en estos casos es considera que és un nom propi per la seua capacitat designativa d’un ens únic, i funciona exactament com ho faria un nom propi de persona; per exemple:

Fou sindicalista i lluitador pels drets laborals dels treballadors estrangers en esta Confederació neutral i rica. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: Este Albert sempre està fent maldats!)
La nostra estimada Confederació té molts segles d’existència. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: La nostra Elvira ha guanyat el concurs.)

En canvi, si estes expressions o similars no tenen un valor afectiu, este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra confederació, esta confederació, l’esmentada confederació...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la confederació, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

La nostra confederació és l’agrupació de 26 cantons.
Cada confederació s’ha creat per unes raons històriques.
Esta tradició s’ha manifestat també en la creació i el desenvolupament de les confederacions Helvètica i Germànica.
La confederació de la qual parlem es va formar com una aliança entre les comunitats de les valls dels Alps centrals per a facilitar la gestió dels interessos comuns.

Vegeu també: