S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’una confraria concreta individualitzada, tant si se’n menciona la denominació completa com si va abreujada i pot ser substituïda en el mateix context pel nom propi complet, per exemple quan és introduïda per l’article definit:
La Confraria del Sant Sepulcre desfilarà demà.
Per fi m’han acceptat en la Confraria. (Es refereix a una confraria en concret.)
Però aquest substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (la nostra confraria, aquesta confraria, l’esmentada confraria...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la confraria, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Hem de decidir si creem una confraria i concretar quines seran les seues finalitats.
La nostra confraria rebrà enguany el premi a la millor processó.
Les entitats que organitzen els actes de Setmana Santa són les confraries, associacions religioses formades generalment per laics.
L’any 2004 es va constituir la confraria actual, que integra cinquanta membres.