És transitiu, però, a diferència de respondre, el complement directe pot expressar tant les paraules contestades com la cosa (pregunta, carta, missatge...) que contestem:
Pasqual va preguntar: "Vols que t'acompanye"; i ella va contestar: "No cal".
Pasqual va preguntar a Amèlia si volia que l'acompanyara, però ella li va contestar que no calia.
Pasqual va preguntar a Amèlia si volia que l'acompanyara, però ella no va saber què contestar.
Carles li ho ha tornar a preguntar, però Jordi no li ha contestat res.
Per tant, és correcte construir el verb contestar amb l'expressió de la pregunta, la carta o el missatge contestats com a complement directe o com a complement indirecte; també és possible que allò a què responem figure com a subjecte de passiva o com a sustantiu o equivalent que té com a complement el participi de contestar:
Cal contestar totes les preguntes. / Cal contestar a totes les preguntes.
Aquesta pregunta no l'has contestada. / A aquesta pregunta no hi has contestat.
Encara no he pogut contestar tots els missatges. / Encara no he pogut contestar a tots els missatges.
Les preguntes no contestades no puntuen negativament.
Tanmateix, com en el cas de respondre, en el sentit habitual, el complement directe no pot ser una persona. Si aquesta s'expressa, s'ha de construir com a complement indirecte:
Carles li ho ha tornar a preguntar, però Jordi no li ha contestat res.
Carles li ho ha tornar a preguntar, però Jordi no li ha contestat .
Carles li ho ha tornar a preguntar, però Jordi li ha contestat amb evasives.
* Carles va preguntar a Amèlia si volia que l'acompanyara, però ella el va contestar que no calia. (Correcte: ... li va contestar ...)
També pot usar-se de manera absoluta, sense cap complement exprés:
Algú telefona. Contesteu, per favor.
Quan contestar significa ‘oposar-se enèrgicament (a una autoritat, a un acte de govern, a una situació establida, a una ideologia)’, el complement directe pot ser tant la persona com la cosa o matèria contestada, i aquestes poden figurar com a subjecte de passiva o concordant amb el participi:
Els veïns han contestat la proposta de privatització de l'Ajuntament.
La proposta d'estatuts ha sigut molt contestada per la minoria del partit.
Es tracta d'un líder molt contestat en les seues pròpies files.
Compareu amb respondre.