Omet navegació

Copa

S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una competició esportiva:

L’actual Lliga de Campions s’anomenava abans Copa d’Europa.
Brasil és el país que més vegades ha guanyat la Copa Confederacions de Futbol.

S’escriu també amb majúscula el genèric que constitueix el nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:

Enguany aspiren a guanyar la Lliga i la Copa. (Noms propis abreujats de Campionat Nacional de Lliga i de Copa del Rei, respectivament.)

Però aquest substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (la nostra copa, aquesta copa, l’esmentada copa...), o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la copa, ja que en aquests casos es tracta d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

Aquesta copa té una gran importància per a nosaltres.
La copa de bàdminton que vols organitzar, crec que tindrà una gran resposta.

Igualment, el genèric s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en el sentit lèxic habitual, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric comú en plural seguit de la part específica dels noms:

Enguany participarem en una copa de futbol sala.
Les copes de la Reina i del Rei mai fallen.

Vegeu també: