Amb els significats de ‘demanar (alguna persona) que vinga’, o ‘pronunciar el nom (d’alguna persona) perquè vinga’, és transitiu, i el complement directe expressa la persona cridada:
He vist Susanna jugant al carrer i l’he cridada perquè vinguera a sopar.
El xiquet està malalt; cal cridar el metge.
Col·loquialment, cridar pot usar-se, com a intransitiu, amb el sentit de telefonar:
He cridat a ta mare perquè vinga a dinar el diumenge.
On és Jaume? Digueu-li que li criden.
Per contra, en registres formals és preferible usar-lo com a transitiu també en esta accepció, mencionant o no la paraula telèfon, o bé usar el verb telefonar:
He cridat ta mare perquè vinga a dinar el diumenge. (O bé: He telefonat a ta mare perquè vinga a dinar el diumenge.)
On és Jaume? Digueu-li que el criden. / Digueu-li que el criden al telèfon. (O bé: Digueu-li que li telefonen.)
Compareu amb telefonar.