Omet navegació

cridar

Amb els significats de ‘demanar (alguna persona) que vinga’, o ‘pronunciar el nom (d'alguna persona) perquè vinga’, és transitiu, i el complement directe expressa la persona cridada:

He vist Susanna jugant al carrer i l'he cridada perquè vinguera a sopar.

El xiquet està malalt; cal cridar el metge.

Col·loquialment, cridar pot usar-se, com a intransitiu, amb el sentit de telefonar:

He cridat a ta mare perquè vinga a dinar el diumenge.

On és Jaume? Digueu-li que li criden.

Tanmateix, en registres formals és preferible usar-lo com a transitiu també en aquesta accepció, mencionant o no la paraula telèfon, o bé usar el verb telefonar:

He cridat ta mare perquè vinga a dinar el diumenge. (O bé: He telefonat a ta mare perquè vinga a dinar el diumenge.)

On és Jaume? Digueu-li que el criden. / Digueu-li que el criden al telèfon(O bé: Digueu-li que li telefonen.)

Compareu amb telefonar.