La paraula vidre s’usa fonamentalment per a fer referència a les làmines que es posen a les finestres, les portes, etc., per a impedir el pas de l’aire però no la visió, i també es designen amb aquesta paraula cada una de les lents d’unes ulleres:
Els xiquets han trencat el vidre de la finestra.
M’han recomanat que netege els vidres de les ulleres amb un líquid especial.
Se m’ha trencat el vidre del rellotge.
La lupa és un instrument que porta un vidre d’augment.
També designa el material amb què estan fets aquests i altres objectes.
Accedírem al jardí a través d’una porta de vidre.
La taula del menjador és de vidre.
Porta’m un got de vidre, no de plàstic.
Al seu torn, amb la paraula cristall es designa una classe de vidre pesant i brillant, siga en brut o treballat, que s’usa fonamentalment com a objecte de decoració:
El llum de la sala és de cristall de roca.
Li han regalat un joc de copes de cristall de Bohèmia.
El mot cristall també fa referència a una forma de substància sòlida en què els àtoms es troben disposats de manera regular:
El clorur sòdic es troba en forma de cristall cúbic.