Omet navegació

De

LA PREPOSICIÓ DE

1. Expressa relacions circumstancials que denoten:

a) L’allunyament, la separació:

L’assumpte se li escapà de les mans.
L’any passat l’expulsaren del partit.

b) El punt de partida d’una acció o, especialment, d’un moviment o d’una transició, sovint en correlació amb les preposicions a i en:

Portava la jaqueta penjant dels muscles.
Vam anar de Mallorca a València amb avió.

c) La procedència, l’origen:

La meua cosina ve de Xixona.
Aquest xocolate és de Suïssa.

d) El punt de partida d’una distància, un mesurament, un càlcul, en correlació amb la preposició a:

Estem a quatre quilòmetres de la capital.
De tres a huit en van cinc.

e) El punt de partida d’un espai de temps, sovint en correlació amb les preposicions a i en:

Les botigues obrin de deu a dos.
Està fet de dilluns.

f) La duració, l’espai de temps:

Anirem a ta casa de nit.
De menuda jugava al futbol amb el meu germà.

g) La manera:

Sempre va de bon xic.
Sempre obra de bona fe.

h) La causa, el motiu:

Plorava de ràbia.
No vaig anar de por que tenia.

i) El mitjà, l’instrument:

Em vaig armar de paciència.
En acabar l’escena, els espectadors picaven de mans.

j) La referència:

Què penseu de mi?
He sentit d’ell coses molt bones.

2. Introdueix a vegades el subjecte agent de la veu passiva:

Era conegut de tothom.
Aquesta fotografia és feta d’ell.

3. Introdueix l’objecte sobre el qual recau l’acció expressada per certs verbs intransitius i pronominals:

Dubtem de tot.
No acabarem de fer el projecte mai.

4. Serveix de lligam entre un verb auxiliar i un infinitiu per a formar algunes perífrasis:

He de comprar uns llibres.
Això no deixa de ser una heretgia.

5. Pot introduir l’infinitiu en funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius, especialment d’acció voluntària:

Què has pensat de fer demà?
Prova de fer-ho així.

6. Pot introduir l’infinitiu en funció de subjecte d’un verb precedent:

M’ha agradat molt de tornar-te a veure.
No m’era permés d’anar-hi.

7. Expressa relacions de complement del nom que denoten:

a) La qualitat, la condició:

Josep i Ofèlia tenen un cotxe de color verd obscur.
Fa sol de pluja.

b) La matèria, les parts o els elements de què està feta una cosa:

Hem restaurat el llit de ferro de la iaia.
Viu en una casa de tres pisos.

c) El contingut:

Vull un got d’aigua.
Comprarem un pot de tomaca.

d) L’assumpte, el tema:

Tinc un examen d’història.
He llegit un tractat de psicologia.

e) La procedència, l’origen:

Vi de Torís.
Vent de llevant.

f) El mitjà, l’instrument:

Li pegà un colp d’espasa.
La Manxa és la terra dels molins de vent.

g) La possessió, la pertinença:

Aquests llibres són de Roser.
El cotxe d’Aleix és roig.

h) La destinació, la finalitat:

S’ha comprat una màquina d’escriure.
He perdut la targeta de visita.

i) L’autor:

M’he llegit un assaig de Fuster.
T’has llegit l’última novel·la de Ferran Torrent?

j) La situació:

El pis de davant de ta casa està per llogar.
Seu a la cadira del costat.

k) L’espècie a què pertany una cosa:

Li regalà un rellotge de luxe.
Jugava amb un cotxe de plàstic.

l) L’agent, l’objecte o la determinació circumstancial d’una acció:

Esperem l’arribada del tren.
Demà és la presentació del llibre.

m) La forma:

La iaia m’ha fet unes estovalles de punt de creu.
S’ha disfressat amb un barret de copa.

8. Expressa la relació d’aposició especificativa:

El meu natalici és al mes de juny.
Vivim a la ciutat de València.

9. Introdueix la designació d’una persona o, més rarament, d’una cosa darrere d’un substantiu, un adjectiu o una interjecció que s’hi refereixen amb diversos matisos afectius, sovint amb frases exclamatives:

Aquest dimoni de dona em matarà!
Si no véns, pobra de tu!

10. Expressa relacions de complement de l’adjectiu qualificatiu:

És una dona segura de si mateixa.
La simpatia és un tret característic de la gent mediterrània.

11. Darrere de certs adjectius qualificatius, serveix per a adjuntar-hi un substantiu que especifica la part del substantiu principal (expressat o sobreentés) a la qual ha de ser atribuïda la qualitat:

Robert és curt de vista.
No és bonica de cara.

12. Expressa relacions de caràcter partitiu:

És l’únic del grup que sap conduir.
Tres dels meus fills viuen a la ciutat.

13. Introdueix l’adjectiu que fa referència a un substantiu elidit no definit, o determinat per mots que expressen quantitat, selecció, etc.:

No tinc camises blanques, però en tinc dues de blaves.
Si s’acaba el paper blanc, ací n’hi ha de reciclat.
Vull canviar el meu ordinador vell per un altre de més modern.

14. Introdueix el segon terme de les construccions de superlatiu i relatiu, i en algunes ocasions les de comparatiu d’inferioritat o de superioritat:

El teu fill és el més valent de la colla.
Té menys de tretze anys.

15. Introdueix l’adjectiu o l’adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau:

Si saberes com és de bell, comprendries el que et dic.
No pots imaginar com està d’agre.

16. Serveix per a fer ressaltar un terme nominal posant-lo fora de la frase, on sovint és representat pel pronom en o per altres pronoms, especialment els demostratius:

De llibres, n’hi ha molts a la biblioteca.
No en sé, de cançons.