S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’un òrgan concret individualitzat, tant si se’n menciona la denominació completa com si apareix abreujada i pot ser substituïda en el mateix context pel nom propi complet; per exemple, quan és introduïda per l’article definit:
Treballa en la Direcció Territorial d’Educació de València.
S’han reunit tots els funcionaris de la Direcció General. (Es referix a una direcció general concreta.)
Però s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra direcció, esta direcció, la direcció esmentada...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’òrgan, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
El conseller ha reunit els membres de la nostra direcció.
Cada direcció estarà representat per dos funcionaris.
Les direccions generals de les conselleries d’Innovació i d’Educació han treballat en el projecte.
La direcció territorial actual compta amb professionals de diverses disciplines.
El substantiu direcció s’escriu amb minúscula quan s’usa en sentit genèric, siga en singular o en plural, amb el sentit lèxic habitual:
La direcció de l’empresa considera l’acord “total i definitiu” .
Vegeu també:
- Departaments, servicis i òrgans de gestió d’institucions públiques i privades (criteris de traducció)
- Òrgans (criteris generals)