Criteris generals

S’escriuen amb majúscula inicial els noms propis de les divinitats i, en general, qualsevol referència a les divinitats o éssers sobrenaturals amb valor de nom propi:

Gràcies a Déu, tinc bona gana.
La capella de la Mare de Déu d’Agres.
Han exposat el Santíssim a l’adoració dels fidels.
El Messies va vindre a salvar-nos.
El culte a Llucifer s’anomena lluciferisme.
A la ciutat hi havia un temple d’Apol·lo.

S’escriuen amb minúscula si s’usen en sentit genèric:

Té un buda a l’aparador.
Era una deessa romana.

Pel que fa als grups mitològics, s’escriuen amb majúscula quan s’usen en plural com a una denominació fixada invariable quant al gènere: les Plèiades, les Gràcies, els Diòscurs... (no diríem *una plèiade, *una gràcia..., sinó una de les Plèiades, una de les (tres) Gràcies...):

Les Plèiades eren filles d’Atles i de Plèione, i donen nom a un famós cúmul estel·lar.

En canvi, s’escriuen amb minúscula si existeix el nom corresponent en singular amb significat lèxic i el plural té el valor gramatical usual de plural: el geni / els genis; l’àngel / els àngels; el dimoni / els dimonis; la nimfa / les nimfes; el faune / els faunes, la musa / les muses; l’elf / els elfs, l’amazona / les amazones, la sirena / les sirenes, el ciclop / els ciclops, la valquíria / les valquíries, el nibelung / els nibelungs...:

Les valquíries eren deesses guerreres de la mitologia germànica, filles de Wotan. Brunhilda era la valquíria preferida de Wotan.