Omet navegació

Documents acreditatius

Criteris generals

En general, s’escriuen amb minúscula:

Necessita el document nacional d’identitat per a traure diners del banc.
Ja li han assignat un número d’identificació fiscal.
Va presentar el passaport perquè li prepararen el visat.
M’han donat la cartilla de la Seguretat Social.
Vull traure’m el permís de conduir.
Aquest establiment accepta el pagament amb targeta de crèdit.
Cal presentar el carnet d’estudiant per a entrar gratuïtament a la pel·lícula.

Tanmateix, existeixen determinats documents, emesos per entitats públiques o privades per a propòsits específics, que per la seua particularitat han rebut un nom especial que pot considerar-se un nom propi i escriure’s, per tant, amb majúscula quan s’usa en singular i referint-se més a l’aspecte institucional que al document concret com a objecte material:

El Carnet Jove de la Generalitat proporciona avantatges interessants per a gaudir del temps lliure.
La Targeta Daurada de Renfe ofereix als titulars uns descomptes interessants.
La Targeta Or permet acumular punts que poden ser bescanviats per regals.

En canvi, quan aquestes denominacions s’usen com a nom comú comptable per a referir-se a un document en particular, o quan van acompanyades per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (el nostre carnet jove, la targeta esmentada...), o quan apareixen en plural o van acompanyades per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi, cal escriure’n la part genèrica en minúscula, si bé pot mantindre’s la majúscula per a la part específica si existeix:

La meua germana i jo ja tenim el carnet jove.
M’han robat la targeta daurada, però encara tinc el carnet Il·lusions de l’associació.
No pots usar la meua targeta Plus, ja que es tracta d’un document personal.
Tots aquests carnets i targetes especials presenten diversos avantatges per als usuaris.

Vegeu també: