Criteris generals
En general, s’escriuen amb minúscula:
Necessita el document nacional d’identitat per a traure diners del banc.
Ja li han assignat un número d’identificació fiscal.
Va presentar el passaport perquè li prepararen el visat.
M’han donat la cartilla de la Seguretat Social.
Vull traure’m el permís de conduir.
Este establiment accepta el pagament amb targeta de crèdit.
Cal presentar el carnet d’estudiant per a entrar gratuïtament a la pel·lícula.
No obstant, hi ha determinats documents, emesos per entitats públiques o privades per a propòsits específics, que per la seua particularitat han rebut un nom especial que pot considerar-se un nom propi i escriure’s, per tant, amb majúscula quan s’usa en singular i referint-se més a l’aspecte institucional que al document concret com a objecte material:
El Carnet Jove de la Generalitat proporciona avantatges interessants per a gaudir del temps lliure.
La Targeta Daurada de Renfe oferix als titulars uns descomptes interessants.
La Targeta Or permet acumular punts que poden ser bescanviats per regals.
Com a cas especial, si es tracta de noms propis com els anteriors, també s’escriuen amb majúscula quan van acompanyats per un possessiu, demostratiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a l’acreditació concreta de què parlem (la nostra Targeta Daurada, este Carnet Jove, l’esmentada Targeta Daurada...), ja que en estos casos es considera que és un nom propi per la seua capacitat designativa d’una acreditació única, i funciona exactament com ho faria un nom propi de persona, per exemple:
Esta Targeta Daurada és usada per més de mig milió de persones jubilades. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: Este Albert sempre està fent maldats!)
El meu Carnet Jove està molt vell. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona.)
M’han fet un Carnet Jove nou perquè el que tenia estava molt deteriorat.
Vegeu també:
- Documentació oficial i disposicions normatives (criteris de traducció)