El mot déu s’escriu amb majúscula quan es tracta del nom propi que té com a referent l’ésser sobrenatural de les religions monoteistes:
Per als creients, Déu és el creador del món.
En canvi, déu (fem. deessa), s’escriu amb minúscula quan s’usa com a nom comú que designa una divinitat en general, tant si es troba en aposició a una divinitat concreta com si figura com a substantiu independent:
En l’Antic Testament, el déu Jahvé va establir una aliança amb el poble jueu.
Per als romans, Venus era la deesa de l’amor, la bellesa i la fecunditat.
Va oferir una ofrena als déus abans de partir.