Quan es tracta d’un edicte concret del qual es menciona la denominació completa, s’escriu amb majúscula inicial la primera paraula d’esta denominació, a més dels noms propis que puga contindre:
S’ha publicat l’Edicte de tancament al trànsit rodat del carrer de Baix.
Per contra, s’escriu amb minúscula si s’usa com a nom comú; concretament, quan s’utilitza en sentit genèric, o bé quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a un edicte mencionat en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat d’un adjectiu o un altre complement especificatiu que no és la seua denominació pròpia:
La secretària ha fet modificacions abans de la tramitació de cada edicte.
L’edicte esmentat inicia els treballs de la nova corporació.
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà.
L’edicte que publicaren dilluns era molt esperat.
També s’escriu amb minúscula el substantiu edicte precedit de l’article determinat quan no se’n fa menció amb la denominació completa i el referent és clar pel context, ja que en este cas l’article té un mer valor anafòric, equivalent a este edicte, el mencionat edicte:
És necessari redactar immediatament l’edicte.
Vegeu també:
- Documentació oficial i disposicions normatives (criteris de traducció)
- Títols de documents (criteris generals)