Quan es tracta d’un edicte concret del qual es menciona la denominació completa, s’escriu amb majúscula inicial la primera paraula d’aquesta denominació:
S’ha publicat l’Edicte de tancament al trànsit rodat del carrer de Baix.
Per contra, s’escriu amb minúscula si s’usa com a nom comú; concretament, quan s’utilitza en sentit genèric, o bé quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a un edicte mencionat en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat d’un adjectiu o un altre complement especificatiu que no és la seua denominació pròpia:
La secretària ha fet aportacions abans de la tramitació de cada edicte.
L’edicte esmentat inicia els treballs de la nova corporació.
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà.
L’edicte que publicaren dilluns era molt esperat.
També s’escriu amb minúscula el mot edicte precedit únicament de l’article quan no se’n fa menció amb la denominació completa i el referent és clar pel context, ja que en aquest cas l’article té un mer valor anafòric, equivalent a aquest edicte, el mencionat edicte:
És necessari redactar immediatament l’edicte.