L’adjectiu sec (amb la seua flexió, seca, secs, seques), s’utilitza per a fer referència a una cosa que ha perdut la humitat que li és pròpia:
El pou està sec.
Tinc la pell seca.
El pa està massa sec.
Fa temps que no plou, i la terra està molt seca.
Al seu torn, l’adjectiu eixut (amb la seua flexió, eixuta, eixuts, eixutes), es diu d’una cosa a la qual se li ha llevat el líquid que la recobria o l’amerava:
Ja tinc els cabells eixuts.
La roba ja està eixuta.
Si els plats ja estan eixuts, deixa’ls a l’armari.
Després de dutxar-me, quan estic ben eixut, em pose crema corporal.