El guió s’utilitza en els casos següents:
1. Per a delimitar un incís, sobretot quan este introduïx una segona veu o trenca l’estructura sintàctica del discurs; s’escriu immediatament davant de la primera paraula de l’incís i immediatament darrere de l’última:
La falta de matèries primeres —un dels principals problemes de la nostra economia— ha determinat que la indústria no haja prosperat tant com hauria sigut desitjable.
Davant d’un guió d’incís no pot haver-hi coma, punt i coma ni dos punts, però estos signes poden anar darrere del guió. Quan el segon guió, el que tanca el fragment, hauria d’anar davant de punt, el guió es pot suprimir o no; però cal mantindre el mateix criteri en tot l’escrit:
Llavors jo ja estava farta d’esperar-lo i me’n vaig anar —no cal que t’explique de quin humor. O bé: Llavors jo ja estava farta d’esperar-lo i me’n vaig anar —no cal que t’explique de quin humor—.
2. Per a marcar l’inici del parlament d’un personatge en un diàleg:
—Bon dia, és vosté Joan Peris?
—Efectivament, jo sóc. Què volia?
També es marquen amb guió les intervencions del narrador quan no hi ha un canvi de paràgraf. Si després continua el parlament del personatge, la intervenció del narrador s’emmarca entre guions, i en este cas el segon guió no se suprimix encara que vaja davant de punt:
—Bon dia, és vosté Joan Peris? —va preguntar l’inspector.
—Efectivament, jo sóc —respongué—. Què volia?
—M’interessaria saber —continuà amb semblant inquisidor, sense deixar de mirar-lo— on es trobava el dimarts 13 a les deu de la nit.
En general, la puntuació exterior als guions i als incisos inclosos ha de romandre idèntica a la que tindríem si estos no existiren. No obstant, si hi ha un incís posposat a un fragment de parlament que acaba amb un signe d’exclamació o interrogació, o bé amb punts suspensius, l’incís es tanca amb un punt:
Si el que dius fora cert... ―Lídia s’emportà la tassa als llavis i begué un petit glop de café.
Tant de bo ho fora! ―va exclamar Irene.
3. Per a introduir cada element d’una enumeració quan els elements es presenten en columna. En este ús, s’ha de deixar un espai entre el guió i la paraula que el seguix:
La comissió té com a objectius prioritaris els següents:
— Organitzar les reunions de l’ens.
— Administrar el fons econòmic que té assignat.
— Gestionar l’admissió de nous membres.
Amb esta funció també es poden utilitzar, de manera alternativa, nombres o lletres que indiquen l’orde.