Omet navegació

El participi com a complement del nom

Els participis dels verbs transitius s'usen habitualment, dins d'un sintagma nominal, com a complements del nom, concordant en gènere i nombre amb aquest nom, com si fora un adjectiu més; el participi, com a verb, pot dur o no altres complements. El substantiu nucli del sintagma representa el subjecte passiu, que apareixeria com a tal subjecte en l'oració passiva, o com a complement directe en l'oració activa corresponent:

Els representants elegits pels treballadors es van reunir amb la direcció. (= Els representants que van ser elegits pels treballadors... / Els treballadors van elegir els representants.)

Els contractes subscrits de manera voluntària han de complir-se. (= Els contractes que han sigut subscrits ... / Algú ha subscrit els contractes.)

Va fer un regal a la persona estimada. (= ... a la persona que és estimada ... / ... a la persona que ell estima.)

Aquesta mena de crítiques, emeses sense acritud, no poden ofendre. (= ... que s'han emés ... / ... que han sigut emeses ... La construcció amb participi també pot ser un complement explicatiu, i aleshores va entre comes.)

Igual que succeeix quan el complement és un adjectiu, el substantiu por ser elidit:

Els representants elegits pels treballadors i els nomenats per la direcció es van reunir divendres.

Va fer un regal a la seua estimada.

Poden aparéixer també com a complements del nom els participis d'alguns verbs que habitualment són intransitius però que poden usar-se transitivament de manera limitada:

La plorada mort d'aquest actor va causat una profunda impressió en la societat de l'època.

Per fi va comprar-se per fi la casa somiada.

Els anys viscuts amb ella van ser els millors de la seua vida.

També poden realitzar aquesta funció els participis d'alguns verbs intransitius anomenats inacusatius (o ergatius), que es caracteritzen perquè tenen un subjecte que comparteix certes propietats sintàctiques amb els complements directes dels verbs transitius; per exemple, solen anar situats darrere del verb i poden aparéixer sense cap especificador: Diuen que han aparegut fantasmes en la casa; Han arribat persones il·lustres; En aquell bosc encara naixen llops; Ací passen coses estranyes; Encara ixen autobusos cap a Conca; Tots els dies es trenquen plats; Cau aigua; Antigament s’enfonsaven vaixells freqüentment...:

He comprat un llibre sobre acústica musical aparegut fa una setmana.

Els turistes arribats de Londres s'han instal·lat en l'hotel nou.

Els xiquets nascuts prematurament tenen ara moltes probabilitats de sobreviure.

L'han afectat molt els esdeveniments ocorreguts recentment.

Algú pagarà els plats trencats.

Alguns participis de verbs intransitius poden tindre un sentit actiu, i en aquest cas poden usar-se com a complements del nom:

És una dona molt viatjada i molt llegida. (= ... que ha viatjat i ha llegit molt.)

Fora d'aquests casos, no és possible usar el participi de verbs intransitius com a complement del nom:

* La resolució recorreguda no s'ha aplicat encara. (El verb recórrer, en aquest sentit, no és transitiu, i no pot portar un complement directe; per tant, no pot usar-se en passiva ni és possible usar el participi passiu concordant amb un suposat subjecte. De la mateixa manera que no és correcte * Algú ha recorregut la resolució, tampoc no és correcte * La resolució ha sigut recorreguda ni * La resolució recorreguda ...; cal substituir aquestes construccions per les correctes: Algú ha recorregut contra la resolució; La resolució ha sigut objecte de recurs; La resolució contra la qual s'ha recorregut ..., o: La resolució que ha sigut objecte de recurs ...)

* Els fets al·ludits per la defensa no han sigut tinguts en compte. (De la mateixa manera, al·ludir, en el sentit de ‘referir-se a’ o de ‘mencionar’, és intransitiu, i es construeix amb la preposició a. Seria correcte: Els fets a què va al·ludir la defensa ...)

* Segons les proves referides en l'apartat anterior... (Igualment, referir és un verb pronominal intransitiu en aquesta accepció: ‘referir-se a ...’ . Per tant, cal dir: Segons les proves a què ens hem referit en l'apartat anterior ..., o bé substituir el participi pel d'un sinònim transitiu: Segons les proves esmentades/mencionades en l'apartat anterior ...; recordem que tampoc no és correcte l'ús del verb citar en aquest sentit.)

Cal tindre en compte que hi ha algunes parelles de verbs, com dormir / adormir(-se), seure / asseure('s), dels quals el primer és intransitiu i el segon és transitiu o reflexiu; per tant, només el segon pot usar-se com a complement del nom o com a atribut:

La dona asseguda a la taula és veïna meua. (I no: * La dona seguda a la taula ...)

No parles fort, que el iaio està mig adormit. (I no: * ... que el iaio està mig dormit.)