Morfològicament, el pronom neutre de tercera persona ho es manté sempre invariable. Dins de l’oració, pot exercir les següents funcions sintàctiques:
a) Pot substituir els pronoms neutres açò, això i allò, o tota una oració equivalent a aquestes formes. En aquest cas realitza la funció de complement directe:
Açò no funciona. Ho pots arreglar?
Hi havia milers de ferits, però les autoritats ho amagaven.
b) Pronominalitza l’atribut dels verbs ser, estar, semblar, paréixer, aparentar, resultar, esdevenir:
Abans érem veïnes, però ara ja no ho som.
Ahir estava malalt, però ara ja no ho està.
No sabem si és estranger, però ho sembla/pareix.
Té ja seixanta-tres anys, però no ho aparenta. (= No aparenta tindre seixanta-tres anys; ho substitueix tindre seixanta-tres anys, que és l’atribut de aparentar. També seria possible Té ja seixanta-tres anys, però no els aparenta, on els representaria seixanta-tres anys, complement directe de tindre.)
―Ha resultat interessant l’experiment? ―Sí que ho ha resultat.
No és valenciana de naixement, però ho ha esdevingut d’adopció.
Són aquells el teus cosins, o no ho són? (En el cas de sintagmes nominals definits o noms propis, també és possible usar el, la, els, les: Són aquells el teus cosins, o no els són?)