El punt i coma és un dels signes de pausa conclusiva, i, a banda de les enumeracions complexes, s’usa, com els altres signes de pausa conclusiva (el punt i seguit, el punt i a part i, de vegades, els dos punts), per a separar dos oracions sintàcticament independents.
Entre els signes de pausa conclusiva s’establix una jerarquia que, més que amb la duració relativa de les pauses, té a veure amb l’organització textual que l’autor vol fer a l’hora de distribuir la informació, i fins i tot amb l’estil o el tipus de text. És a dir: no hi ha una sèrie de característiques intrínseques i clarament definibles que separen de manera inequívoca els usos del punt i coma, del punt i seguit o del punt i a part (els dos punts tenen unes característiques especials que indicarem en l’apartat corresponent), sinó que és l’autor el qui decidix, en funció de com vol agrupar la informació que vol transmetre, el signe que pertoca.
Dins d’esta jerarquia, el punt i coma marca el nivell de separació més baix entre els signes de pausa conclusiva. Normalment, dos o més frases independents (juxtaposades), separades amb punt i coma, formaran una oració composta o un complex separat del següent per punt i seguit. Este complex s’unirà amb altres per a formar un paràgraf, separat per punt i a part. Una sèrie de paràgrafs completaran el text, o bé formaran una estructura arbòria quasi-fractal d’apartats, capítols, parts d’una obra, o fins i tot volums d’una sèrie amb diversos toms, en una estructuració lògica de la informació.
Podem veure esta distribució en els següents exemples, en què dos segments iguals o molt semblants es poden separar amb punt i coma o amb punt i seguit segons l’estructura lògica de la informació:
Esta resolució posa fi a la via administrativa, i contra esta s’hi pot presentar un recurs de reposició; no obstant això, podrà presentar-se, de manera alternativa o quan este s’haja resolt, un recurs contenciós administratiu. (En Este fragment tenim dos oracions juxtaposades, separades per punt i coma, la primera de les quals és al seu torn una oració composta formada per dos oracions coordinades.)
Esta resolució posa fi a la via administrativa; contra esta s’hi pot presentar un recurs de reposició. No obstant això, podrà presentar-se, de manera alternativa o quan este s’haja resolt, un recurs contenciós administratiu. (En esta nova estructuració, les dos oracions coordinades de l’exemple anterior han passat a ser juxtaposades, separades ara per punt i coma. Per tant, la divisió textual més important, que en el primer exemple estava marcada per punt i coma, requerix ara ser marcada per punt i seguit. És l’autor el qui ha decidit distribuir la informació en dos fragments de primer nivell estructural ―els que es referixen a cada un dels recursos―, separats en el primer exemple per punt i coma i en este segon exemple per punt i seguit; dins del primer fragment, hi ha una altra divisió de jerarquia secundària marcada per coma més i (oracions coordinades) en el primer exemple i per punt i coma en el segon.)
Tenint en compte tot això, especificarem a continuació els usos més característics del punt i coma:
- S’usa per a separar grups d’elements en enumeracions complexes, és a dir, quan algun dels seus elements ja conté comes. En estos casos, davant de les conjuncions i, o i ni no s’ha de posar punt i coma sinó coma:
Hi assistiren la directora general, Sra. Melià; el secretari de la Comissió, Sr. Dalmau, i el primer vocal de la Comissió, Sr. Grau.
En el camp de l’òpera, ha interpretat Micaela en Carmen, de Bizet, sota la direcció de Lorin Maazel al teatre Reial de Madrid; Madama Butterfly, de Puccini, i Violeta en La traviata, de Verdi, amb Plácido Domingo al teatre Massimo de Palermo, i Lucia di Lammermoor, de Donizetti, al teatre San Carlo de Nàpols. (Quan tenim una enumeració complexa, hem de trobar quin és el tipus d’elements que formen l’enumeració. En l’enumeració de l’exemple anterior, el tipus d’elements eren persones. En la d’este exemple, són teatres; per tant, cada element de l’enumeració és un teatre, i hem de tancar la informació que afecta cada teatre amb punt i coma, i entre els dos últims, amb coma més i.)
Hi ha determinats documents (lleis, decrets, informes...), certes activitats humanes no recurrents (exposicions; conferències; alguns tipus de cursos, congressos, etc., la denominació dels quals no inclou el genèric...), obres literàries o artístiques, etc., que poden tindre com a nom una frase descriptiva. (Com que la puntuació general ha de realitzar-se prescindint dels fragments entre parèntesis, l’enumeració principal ―documents, activitats, obres...― no requerix punts i coma, ja que els seus elements no tenen comes internes. El mateix podem dir de l’enumeració interna del primer parèntesi. Quant a l’enumeració del segon parèntesi, el tercer element ―alguns tipus de cursos, congressos, etc. ...― conté un element amb una enumeració simple que es tanca amb etc. i que, a més, inclou un complement explicatiu; per tant, l’enumeració formada per exposicions; conferències; alguns tipus de... és complexa, i requerix que en separem els elements per punts i coma. Tanquem esta enumeració incompleta amb punts suspensius perquè hem usat etc. per a acabar l’enumeració interna.
No obstant, el punt i coma no és necessari quan l’element complex és l’últim i l’estructura queda suficientment clara. Comparem els següents exemples:
Beethoven va compondre nou simfonies, un concert per a violí i orquestra i cinc concerts per a piano i orquestra. (Enumeració simple de tres elements que són conjunts d’obres compostes per Beethoven, sense comes internes; no cal punt i coma.)
Beethoven va compondre nou simfonies, una de les quals té participació coral; un concert per a violí i orquestra, i cinc concerts per a piano i orquestra. (Enumeració complexa habitual, de tres elements que són conjunts d’obres compostes per Beethoven. El primer element ―simfonies...― conté una oració adjectiva de relatiu explicativa, que requerix ser separada per comes; per tant, cal separar els dos primers elements amb punt i coma i els dos últims amb coma més i.)
Beethoven va compondre un concert per a violí i orquestra; nou simfonies, una de les quals té participació coral, i cinc concerts per a piano i orquestra. (Ara l’element amb coma interna és el segon, i és necessària la mateixa estructura de puntuació: els dos primers elements se separen amb punt i coma i els dos últims amb coma més i.)
Beethoven va compondre un concert per a violí i orquestra, cinc concerts per a piano i orquestra(,) i nou simfonies, una de les quals té participació coral. (En este cas, l’element que porta coma interna és l’últim, i l’estructura queda clara separant els primers elements únicament amb comes. És possible posar optativament una coma davant de l’últim element de l’enumeració principal, el que porta la coma interna. També seria possible usar la puntuació habitual en enumeracions complexes, amb punt i coma entre els dos primers elements i coma més i entre els dos últims: Beethoven va compondre un concert per a violí i orquestra; cinc concerts per a piano i orquestra, i nou simfonies, una de les quals té participació coral.)
- Per a separar oracions juxtaposades, és a dir, oracions completes estretament relacionades pel significat, independents des del punt de vista sintàctic i no unides per cap altre nexe de coordinació (i, o, ni, però, sinó...) o de subordinació:
Els alumnes arribaran a les nou; els professors arribaran mitja hora abans.
Els alumnes arribaran a les nou; els professors, mitja hora abans. (En este cas, en la segona oració s’ha suprimit el verb, circumstància que es marca amb una coma. Amb tot, continuen sent dos oracions juxtaposades.)
Morfològicament, els quantitatius poden ser variables o invariables; dins dels variables, n’hi ha que només tenen flexió de nombre i n’hi ha que presenten la flexió completa.
Recordem que, quant a l’estructuració jeràrquica dels fragments, l’últim punt i coma (o l’únic, si només hi ha dos oracions) pot ser substituït per coma més i:
Els alumnes arribaran a les nou, i els professors, mitja hora abans.
A l’efecte de la puntuació, considerem també com a juxtaposades dos oracions quan la segona està encapçalada per algun connector discursiu dels que cal separar amb coma de la resta de l’oració, dels ja indicats en l’apartat corresponent: no obstant això, per tant, és a dir, en fi, ara bé, en resum, tot i això, finalment, a més, a més a més, així mateix, en efecte, a este efecte... Per tant, quan un d’estos connectors encapçala una oració, davant del dit element es posa punt i coma, o bé punt o dos punts, si no hi ha cap conjunció coordinant:
La sentència del tribunal és condemnatòria; no obstant això, hi ha encara la possibilitat de plantejar un recurs. (El punt i coma és necessari perquè cal separar el connector discursiu amb coma de la resta de la seua oració. Per tant, el punt i coma, que expressa en l’escriptura una pausa conclusiva, marca la separació jeràrquica que pertoca a les dos oracions juxtaposades. No seria adequat puntuar * La sentència del tribunal és condemnatòria, no obstant això, hi ha encara la possibilitat de plantejar un recurs perquè faríem una fragmentació falsa: dividiríem el discurs en tres unitats entonatives equivalents, quan en realitat només n’hi ha dos en el primer nivell ―les dos oracions―, una de les quals té una subunitat, o unitat de nivell inferior ―no obstant això―, que ha d’anar inclosa, en este cas, en la segona; a més, amb esta puntuació no sabríem si no obstant això va amb la primera oració o amb la segona.)
Igualment que en exemples anteriors, el punt i coma pot ser substituït per coma més i:
Volíem anar al concert; per tant, vam anar a comprar les entrades.
Volíem anar al concert, i, per tant, vam anar a comprar les entrades. (Ja vam veure en l’apartat corresponent sobre l’ús de la coma que, en casos senzills, es pot prescindir d’alguna de les comes, segons convinga: Volíem anar al concert, i per tant vam anar a comprar les entrades. / Volíem anar al concert i, per tant, vam anar a comprar les entrades.)
Com hem indicat més amunt, la diferència entre punt i coma i punt i seguit és en part subjectiva i depén de la distribució jeràrquica de la informació. Limitarem, doncs, l’ús del punt i coma als casos d’oracions sintàcticament independents entre les quals la relació semàntica siga molt pròxima, i usarem el punt i seguit quan la relació es perceba més allunyada.
- Usem el punt i coma per a separar les oracions independents que formen una enumeració d’oracions. Com en el cas de les enumeracions complexes, si entre les dos últimes oracions hi ha una conjunció de coordinació (típicament, i), se substituïx el punt i coma per coma:
La primera finestra del navegador presentarà una amplària de 80 píxels; la segona ocuparà el 40% de la pantalla, i la tercera ocuparà la resta. (Enumeració de tres oracions, les dos primeres juxtaposades i la tercera coordinada amb les altres dos.)
La primera finestra del navegador ocuparà 80 píxels; la segona, el 40% de la pantalla, i la tercera, la resta. (Estructura idèntica a l’exemple anterior, amb supressió dels verbs en la segona i la tercera oració.)
En alguns casos, per a separar oracions sintàcticament independents, podem usar els dos punts en compte del punt i coma o el punt, sobretot quan la segona oració és una explicació o exemplificació de la primera:
Hi ha una organització que s’encarrega de tot això: és l’Agència Tributària, que depén del Ministeri d’Economia i Hisenda.
- Quant als usos inadequats del punt i coma, indicarem que és incorrecte posar un punt i coma per a separar un complement oracional o de tipus explicatiu:
* D’acord amb les dades que figuren en els nostres registres; la propietat la descripció de la qual indica el sol·licitant no té cap càrrega hipotecària. (Seria correcte: D’acord amb les dades que figuren en els nostres registres, la propietat...)
Tampoc no és correcte separar amb punt i coma una oració subordinada correctament enllaçada amb l’oració principal amb una conjunció o un relatiu:
* De les dades que figuren en els nostres registres se’n deduïx que la propietat descrita pel sol·licitant no té cap càrrega hipotecària; en virtut de la qual cosa estenc el present certificat. (Seria correcte: ... no té cap càrrega hipotecària, en virtut de la qual cosa estenc el present certificat. O bé: ... no té cap càrrega hipotecària; en virtut d’això, estenc el present certificat. En Este últim cas, en virtut d’això funciona com un connector discursiu.)
* L’equip va oferir al nou entrenador un contracte d’un any amb renovació automàtica per a la temporada següent; a condició que aconseguira almenys la classificació automàtica per a jugar una competició europea. (Seria correcte: ... amb renovació automàtica per a la temporada següent, a condició que aconseguira ...
En canvi, és possible, entre dos oracions coordinades unides per i, o, però..., usar el punt i coma o fins i tot el punt, segons la contraposició que vulguem establir entre les idees que presenten ambdós oracions o la complexitat del fragment. Totes les possibilitats següents són vàlides, però com més complexa és l’estructura, més tendim a una segmentació de jerarquia superior; per això, en el primer exemple sembla suficient l’ús de la coma o del punt i coma davant de però, mentres que en el segon tendiríem a inclinar-nos pel punt i coma o el punt:
La sintaxi intenta explicar els signes de puntuació a partir de conceptes generals, però no sempre és fàcil usar estos conceptes. / La sintaxi intenta explicar els signes de puntuació a partir de conceptes generals; però no sempre és fàcil usar estos conceptes. / La sintaxi intenta explicar els signes de puntuació a partir de conceptes generals. Però no sempre és fàcil usar estos conceptes.
Des del punt de vista sintàctic, és possible explicar l’ús de la coma, del punt i coma, del punt i dels dos punts a partir d’idees i de conceptes generals, però no sempre és fàcil usar estos conceptes, ja que cal recórrer a concepcions i teories gramaticals que ultrapassen les nocions de la gramàtica tradicional. / Des del punt de vista sintàctic, és possible explicar l’ús de la coma, del punt i coma, del punt i dels dos punts a partir d’idees i de conceptes generals; però no sempre és fàcil usar estos conceptes, ja que cal recórrer a concepcions i teories gramaticals que ultrapassen les nocions de la gramàtica tradicional. / Des del punt de vista sintàctic, és possible explicar l’ús de la coma, del punt i coma, del punt i dels dos punts a partir d’idees i de conceptes generals. Però no sempre és fàcil usar estos conceptes, ja que cal recórrer a concepcions i teories gramaticals que ultrapassen les nocions de la gramàtica tradicional.
Per contra, no s’escriu punt i coma davant de sinó:
En la lingüística textual no sols es considera rellevant l’estudi estrictament gramatical, sinó que es concep la llengua com a part de l’activitat comunicativa i de l’activitat humana en general. (I no: * En la lingüística textual no sols es considera rellevant l’estudi estrictament gramatical; sinó que es concep la llengua com a part de l’activitat comunicativa i de l’activitat humana en general.)