Exercix la funció de complement circumstancial de lloc. Pot aparéixer en oracions adjectives, amb antecedent propi, i aleshores pot ser equivalent a les formes en què o en el qual... (amb valor de situació), o bé al qual... (amb valor de direcció); si va precedit d’una preposició amb valor distint de situació, es pot substituir pel relatiu el qual...:
Esta és la casa on vam passar el cap de setmana. (= Esta és la casa en què ... / ... en la qual ...; però no *... a què vam passar ..., *... a la qual vam passar ...)
La muntanya on volem pujar és aquella. (= La muntanya a la qual volem pujar és aquella; molt millor que * ... a què volem pujar ...)
No obstant això, quan el valor locatiu és metafòric, és preferible usar en què o en el qual (i flexió), en compte de on:
Li va escriure una carta en què / en la qual li demanava relacions formals.
En canvi, no és possible esta substitució per un pronom relatiu quan l’antecedent és un adverbi:
Pots anar allà on vulgues.
També pot aparéixer en oracions substantives, sense antecedent:
Anirem on tu vulgues.
Hem arribat fins on hem pogut.
Pot anar precedit de preposicions:
En el poble per on vam passar no hi havia gasolinera. (= ... pel qual vam passar ...; molt millor que *... per què vam passar ...)
Vam pujar a la torre Eiffel, des d’on es contemplava una magnífica panoràmica de París. (= ... des de la qual es contemplava ...; no és possible *... des de què es contemplava ...)
La carretera per on vinguérem estava en males condicions.
El pou d’on traiem l’aigua s’ha assecat.
A més, cal tindre en compte que el relatiu adverbial on pot anar també precedit de la preposició a per a indicar tant el lloc en què està emplaçat algú o alguna cosa com aquell al qual es dirigix:
Esta és la casa a on vam passar el cap de setmana.
Anirem a on tu vulgues.
Passarem per a on indica el mapa.
Es deixaren portar cap a on el vent se’ls enduia.
Hem arribat fins a on hem pogut.