Omet navegació

El relatiu tònic "qui"

En les oracions de relatiu adjectives (amb antecedent exprés), s’usa per a fer referència a persones i sempre va precedit de preposició:

Ha vingut l’amic de qui et parlava.

La filla, a qui havia dedicat la cançó, va plorar d’alegria.

No conec els amics amb qui te’n vas de viatge.

El xiquet per qui preguntes se n’ha anat.

Aquella directora, amb qui vam treballar tant, gestionava molt bé els terminis.

El relatiu qui pot anar precedit de les preposicions o locucions prepositives a, en, de, amb, per, en contra de i a favor de. Amb la resta de preposicions o locucions prepositives, cal substituir-lo per el qual (i flexió). Vegeu també, sobre este aspecte, l’apartat El relatiu compost el qual (i flexió).

És incorrecte usar qui com a subjecte, tant en les adjectives especificatives (tot i que s’usava amb este valor en la llengua antiga), on s’ha d’usar que, com en les explicatives, on cal que o el qual (i flexió).

* La xica qui acaba d’arribar és la meua germana. (Correcte: La xica que acaba d’arribar és la meua germana.)

* Va parlar amb la secretària, qui el va informar dels tràmits pertinents. (Correcte: Va parlar amb la secretària, que / la qual el va informar dels tràmits pertinents.)

En canvi, pot aparéixer, precedit de la preposició a, en funció de complement directe, sobretot quan pot haver-hi confusió amb la funció de subjecte:

La xica a qui estima Joan treballa en l’ajuntament. (També: La xica a la qual estima Joan treballa en l’ajuntament.)

Ha arribat el president de l’associació, a qui va nomenar la nova junta directiva. (També: Ha arribat el president de l’associació, al qual va nomenar la nova junta directiva.)

En les oracions de relatiu substantives pot usar-se sol, també referint-se a persones. També pot anar precedit de l’article, d’un demostratiu no neutre o dels indefinits tothom o qualsevol, en concurrència amb que. Les formes el qui, la qui..., aquell qui, aquella qui..., qualsevol qui, tothom qui... corresponen als registres més formals i a l’ús més tradicional:

Qui no vullga pols que no vaja a l’era.

El qui ha fet això és un geni.

Tothom qui va anar a la reunió s’ho va passar bé.

Aquells qui ho faran millor obtindran el premi.