Els claudàtors s’usen en els casos següents:
1. Per a indicar l’omissió de text dins d’una citació textual. En este cas contenen uns punts suspensius:
“Pedra de tartera és el relat de la vida d’una dona de camp fortament marcada [...] per un entorn de desarrelament familiar i de soledat”
2. Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citació queda incompleta fora del seu context:
“Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem orgullosos de ser-ho.”
3. Per a posar entre parèntesis un text que ja conté algun parèntesi:
Els mots acabats en -ot, -ota, com ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot; bota [calçat], bota [recipient per al vi], jota i sota).
També pot usar-se el guió per a esta funció.
4. I, finalment, s’utilitzen també per a emmarcar transcripcions fonètiques:
Quan hi ha un contacte entre dos vocals àtones, i una d’estes és a o e, se sol practicar l’elisió d’alguna de les vocals: Diu que ara ve [díu kára vé].