1. Formes
El valencià disposa de dues variants formals de demostratius: les reforçades i les reduïdes (aquest/esteiaqueix /eixe). En els escrits administratius, buscant la màxima homogeneïtat formal, s’usaran les formes reforçades: aquest, aqueix, aquell.
Per al masculí plural del demostratiu aquest s’ha d’emprar la forma aquests.
2. Graus
En el valencià actual s’usa un sistema de tres graus de proximitat o llunyania respecte als interlocutors de l’acte de parla:
1r grau; proximitat a qui parla: aquest, i flexió: aquests, aquesta i aquestes,i açò.
2n grau; proximitat a qui escolta o llig: aqueix,i flexió: aqueixos, aqueixa i aqueixes, i això.
3r grau; llunyania tant de qui parla com de qui escolta: aquell,i flexió: aquells, aquella i aquelles,iallò.
Aquest sistema té plena vigència en la llengua parlada quan els demostratius tenen un valor predominantment díctic, és a dir, quan fan referència a objectes o elements concrets dins d’una situació comunicativa, de manera que la seua referència es troba específicament determinada
en l’acte d’enunciació.
Aquest llibre que porte a la mà...
Aqueix informe que m’has deixat damunt la taula...
Aquell expedient que vaig arxivar...
En el llenguatge escrit, el sistema de tres graus és usat tradicionalment en la correspondència o en les comunicacions entre diversos organismes, quan ens referim a l’àmbit del receptor.
Us envie l’expedient perquè siga tramitat per aqueix servei.
Tanmateix, un ús habitual dels demostratius en la llengua escrita és aquell en el qual no fan referència a un element per la seua posició física o temporal respecte als interlocutors, sinó que serveixen per a referir-se a un element ja mencionat prèviament en el discurs (ús anafòric) o que esmentarem a continuació (ús catafòric). En aquestes funcions, les construccions més habituals només distingeixen entre dos graus de proximitat o llunyania. Per això, en el registre formal escrit propi de l’Administració (exceptuant el cas de la correspondència o la comunicació entre organismes) usarem normalment les formes aquest(i flexió) i aquell(i flexió).
Aquest és el principal objectiu de l’Administració: el servei a la ciutadania.
El personal funcionari s’integrarà també en una administració pública diferent de la del seu ingrés mitjançant un concurs de mèrits, amb els requisits i criteris que regeixen aquest sistema de provisió de llocs.
Quan les entitats locals de la Comunitat Valenciana no disposen de la suficient capacitat financera o tècnica, l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el que estableix la normativa bàsica estatal, cooperarà amb aquelles perquè puguen realitzar correctament la seua funció.
Pel que fa als demostratius neutres, usarem les formes aixòi allòamb els valors anafòric i catafòric característics de la llengua escrita, i també davant de relatiu.
Allò que em vas dir és cert.