1. Funció

Els demostratius indiquen la proximitat de l’element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Esta proximitat s’assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa establida.

2. Morfologia

En valencià es distingixen tres graus díctics de proximitat o llunyania. Així, per a referir-se a algú o alguna cosa que està situada en la proximitat immediata de qui parla, hi ha en singular les formes este/aquest per al masculí i esta/aquesta per al femení; i en plurals, estos/aquests per al masculí i estes/aquestes per al femení:

Este poble ha patit una forta immigració.
Esta taula està plena de pols.
Estos anys han estat marcats per la crisi econòmica.
Porteu estes cadires a la cuina.

Per a referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins de l’entorn pròxim al de la persona que escolta, en singular hi ha les formes eixe/aqueix per al masculí i eixa/aqueixa per al femení; i en plural, eixos/aqueixos per al masculí i eixes/aqueixes per al femení: 

Trau eixe llibre del prestatge.
Qui és eixa jugadora que llança tan fort?
A on has comprat eixos pitxers tan originals?
Porteu eixes cadires a la cuina.

I, finalment, per a expressar una referència llunyana, distant tant de qui parla com de qui escolta, en singular hi ha les formes aquell per al masculí i aquella per al femení; i en plural, aquells per al masculí i aquelles per al femení:

El cinisme d’aquell home era patètic.
Ara no recorde com era aquella cançó.
Ens agradaria jugar amb aquells xiquets.
Aquelles dones ja no tornaran.

Com a demostratius neutres, hi ha les formes açò per a la proximitat immediata, això per a la proximitat mediata i allò per a una referència llunyana:

Pren açò i emportat-t’ho.
Posa això a l’aparador.
Què és allò que es veu a la llunyania?