Omet navegació

Els dos punts

Els dos punts s’usen en els casos següents:

  • Per a introduir exemples, especialment quan van precedits d’expressions com per exemple, com ara, etc., sobretot quan hi haja un trencament de l’estructura sintàctica, que haurà de ser adequat. En estos casos, davant de per exemple se sol posar punt i coma o punt, i davant de com ara és suficient amb coma:

El sintagma nominal pot realitzar diverses funcions gramaticals; per exemple: subjecte, complement directe, complement de règim... (El fet de suprimir els articles en l’enumeració ens indica que l’estructura gramatical s’ha trencat, i això possibilita l’ús dels dos punts.)

La vida en societat implica diverses convencions, com ara: cal respectar la llibertat i els drets de les altres persones, i comportar-se de manera adequada amb elles. (El trencament de l’estructura sintàctica està determinat per la introducció d’una explicitació de l’element anticipat diverses convencions.)

Darrere de per exemple, pot utilitzar-se, en algunes ocasions, la coma en concurrència amb els dos punts. En este cas, este nexe és usat com a connector discursiu.

El radi dels àtoms se sol mesurar en àngstroms; per exemple: un àtom d’oxigen té un radi de 0,66 àngstroms. / El radi dels àtoms se sol mesurar en àngstroms; per exemple, un àtom d’oxigen té un radi de 0,66 àngstroms.

L’ús dels dos punts no és adequat quan provoquen un trencament inadequat de l’estructura sintàctica. En este cas, pot usar-se per exemple amb diverses possibilitats de puntuació, o bé com ara precedit de coma:

El sintagma nominal pot realitzar, per exemple, les funcions de subjecte, complement directe, complement de règim... (I no * El sintagma nominal pot realitzar, per exemple: les funcions de subjecte, complement directe, complement de règim..., on els dos punts trencarien el lligam entre verb i complement directe.)

El sintagma nominal pot realitzar diverses funcions gramaticals, com ara les de subjecte, complement directe, complement de règim... / El sintagma nominal pot realitzar diverses funcions gramaticals, per exemple les de subjecte, complement directe, complement de règim... / El sintagma nominal pot realitzar diverses funcions gramaticals; per exemple, les de subjecte, complement directe, complement de règim...

La combinació d’alguns elements molt electronegatius, per exemple / com ara l’oxigen, el nitrogen i el fluor, amb elements metàl·lics dona sempre compostos iònics. (I no: * La combinació d’alguns elements molt electronegatius, per exemple: l’oxigen, el nitrogen i el fluor, amb elements metàl·lics dona sempre compostos iònics.)

  • Poden usar-se els dos punts, alternant amb la coma, darrere de certs connectors discursius, com ara a saber, és a dir, o siga, doncs bé, en conclusió, amb altres paraules, dit d’una altra manera, més encara, ara bé... Com en altres connectors discursius, si estos encapçalen una oració independent han d’anar precedits de punt i coma o punt, i, en cas contrari, de coma:

La malaltia no és greu; ara bé: si puja la febre, caldrà hospitalitzar el malalt. (També és possible: La malaltia no és greu; ara bé, si puja la febre, caldrà hospitalitzar el malalt.)

Les normes de puntuació no són tan rígides com les fórmules matemàtiques; dit d’una altra manera: de vegades són possibles diverses solucions. (També és possible: Les normes de puntuació no són tan rígides com les fórmules matemàtiques; dit d’una altra manera, de vegades són possibles diverses solucions.)

En estos casos, l’ús dels dos punts implica un major èmfasi que si usem la coma. Per això, trobem més natural la coma en el primer exemple i els dos punts en el segon.

  • Per a introduir enumeracions o sèries que poden anar disposades en línia contínua o en columna. Quan van en línia contínua (en el mateix paràgraf), els dos punts s’usen amb propietat quan l’element (que pot ser únic) o els elements que van darrere constituïxen una exemplificació o una explicació que desplega un element anticipador enunciat prèviament (els següents, alguns, diversos, tots...):

En esta conferència hi intervindran diversos països europeus: Itàlia, Suïssa, França, etc.

Este projecte arquitectònic presenta algunes mancances: els impactes ambientals que pot comportar l’adequació dels terrenys on s’ha d’edificar, les obres d’infraestructura i de sanejament, els accessos, etc.

Les categories gramaticals que poden ser nucli del sintagma són les següents: nom, adjectiu, verb, adverbi i preposició.

La conseqüència de l’aplicació d’una força sobre una partícula és la següent: el cos adquirix una acceleració.

Fins ací, la història ha complit la seua missió: la de prestigiar la faula revestint-la amb la seua autoritat.

I este caràcter enigmàtic reclamava per a si la més enigmàtica de les arts: la música.

Quan no hi ha element anticipador, els dos punts poden usar-se si hi ha un trencament en l’estructura sintàctica:

Les categories gramaticals que poden ser nucli del sintagma són: nom, adjectiu, verb, adverbi i preposició. (L’elisió dels articles marquen un trencament sintàctic respecte a la resta de l’oració que justificaria l’ús dels dos punts.)

Si no hi ha element anticipador i no es trenca l’estructura sintàctica, els dos punts no són necessaris, i no resulten adequats si són els dos punts precisament l’element que provoca el trencament innecessari de l’estructura:

Les categories gramaticals que poden ser nucli del sintagma són el nom, l’adjectiu, el verb, l’adverbi i la preposició.

Els òrgans que constituïxen les Corts Generals són el Congrés i el Senat.

* Les Corts Generals estan constituïdes per: el Congrés i el Senat. (Millor: Les Corts Generals estan constituïdes pel Congrés i el Senat.)

* Este espectacle està patrocinat per: la Conselleria i l’Ajuntament. (Millor: Este espectacle està patrocinat per la Conselleria i l’Ajuntament.)

  • Els dos punts es poden usar, en substitució del punt i coma, per a separar oracions juxtaposades, sobretot quan la segona oració indica, de manera marcada, una explicació, causa, prova, aclariment o comentari de la primera:

Dissabte passat em vaig quedar a casa: estava molt cansat.

Hi ha una organització que s’encarrega de tot això: és l’Agència Tributària, que depén del Ministeri d’Economia i Hisenda.

En aquella època la divisió tribal era una miqueta més que una anècdota: constituïa una verdadera amenaça política i religiosa.

En canvi, no és possible usar els dos punts quan entre les dos oracions juxtaposades no hi ha una relació de dependència de la segona respecte a la primera, sinó que ambdós presenten informació equiparable. En este cas, cal usar punt i coma o punt:

* Els alumnes arribaran a les nou: els professors arribaran mitja hora abans. (Cal: Els alumnes arribaran a les nou; els professors arribaran mitja hora abans. O bé: Els alumnes arribaran a les nou. Els professors arribaran mitja hora abans.)

De vegades, darrere dels dos punts hi podem trobar dos o més oracions coordinades o en forma d’enumeració; en estos casos, sol haver-hi una jerarquia entre les oracions: la que va davant dels dos punts representa una mena de presentació o d’introducció, i les que se situen darrere són les que indiquen una explicació, causa, prova, aclariment o comentari de la primera:

Dissabte passat em vaig quedar a casa: estava molt cansat; feia molt mal temps, i, a més, em feia mal el cap.

A vegades es compara el model atòmic de Rutherford amb un sistema planetari: el nucli és el Sol, i els electrons, planetes. La comparació és poc afortunada: ni el Sol té càrrega elèctrica positiva ni els planetes càrrega negativa; a més, tots els electrons són iguals, mentres que els planetes són tots diferents.

Els connectors tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text, i, de l’altra, permeten veure com es distribuïxen les idees.

  • Els dos punts servixen per a introduir citacions textuals:

Amb referència al pacte social, el ministre va dir: “A pesar de les discrepàncies que hi ha entre els diversos sectors afectats, arribar a un acord és hui una necessitat.”

  • Es posen dos punts després de les paraules expose, demane, certifique, etc., en els documents administratius:

SOL·LICITE: Que em siga concedida l’ajuda sol·licitada.

  • Els dos punts s’usen per a indicar la divisió entre dos quantitats (en este cas també es pot fer ús de la barra):

240:12

  • Així mateix, també s’utilitzen, seguint els criteris internacionals, per a separar les hores i els minuts:

13:01

  • L’ús dels dos punts es veu afectat per dos restriccions principals:

– En general, no és recomanable usar els dos punts dins d’un fragment que ja ha sigut separat per dos punts del fragment anterior (excepte en casos d’usos convencionals, com el d’indicar una divisió, o si darrere dels primers dos punts s’escriu en un paràgraf a part); és a dir, entre dos signes de dos punts ha d’haver-hi un altre signe de pausa conclusiva: punt i coma o punt:

* Dissabte passat em vaig quedar a casa: estava molt cansat per dos raons: havia treballat molt durant la setmana i em vaig haver d’alçar enjorn. (Caldria posar: Dissabte passat em vaig quedar a casa; estava molt cansat per dos raons: havia treballat molt durant la setmana i em vaig haver d’alçar enjorn. O bé: Dissabte passat em vaig quedar a casa, ja que estava molt cansat per dos raons: havia treballat molt durant la setmana i em vaig haver d’alçar enjorn.)

– L’acabament d’una enumeració introduïda per dos punts (incloent-hi els possibles complements explicatius que comprenga tota l’enumeració o algun dels elements d’esta) posa fi a l’oració i requerix pausa conclusiva (punt i coma o punt); és a dir, no és possible acabar l’enumeració amb coma i continuar l’oració anterior als dos punts:

* Júpiter té quatre satèl·lits: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, visibles amb un petit telescopi. (Incorrecta, ja que visibles és un complement especificatiu de satèl·lits, i els dos punts trenquen l’estructura sintàctica. Caldria: Júpiter té quatre satèl·lits (Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo) visibles amb un petit telescopi. O bé: Júpiter té quatre satèl·lits visibles amb un petit telescopi: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo.)

* Per a superar el curs, cal aprovar els exàmens de totes les assignatures en què l’alumne estiga matriculat: les troncals i les optatives, i realitzar els treballs obligatoris encarregats pel professor. (Caldria: Per a superar el curs, cal aprovar els exàmens de totes les assignatures en què l’alumne estiga matriculat (les troncals i les optatives) i realitzar els treballs obligatoris encarregats pel professor.)

En canvi, serien correctes:

Júpiter té quatre satèl·lits principals: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, els quals van ser descoberts per Galileu i són visibles amb un petit telescopi. (Correcte, ja que ara l’antecedent de l’oració de relatiu és tota l’enumeració, i amb esta, incloent-hi el seu complement, acaba l’oració.)

Per a superar el curs, cal aprovar els exàmens de totes les assignatures en què l’alumne estiga matriculat: les troncals, que són comunes a tota la carrera, i les optatives, elegides per cada estudiant. (Correcte, perquè l’oració acaba amb l’enumeració, incloent-hi els complements de cada element.)