Omet navegació

Els interrogatius

1. Funció

La funció dels interrogatius és preguntar, directament o indirectament, sobre les persones o coses. També s’usen en frases admiratives o exclamatives.

2. El pronom què

El pronom interrogatiu neutre què és invariable. Pregunta per la identitat de les coses i equival a ‘quina cosa’:

Què has fet ara?
A què es dedica?

3. El pronom qui

El pronom interrogatiu qui és invariable. Pregunta per la identitat de les persones i equival a ‘quina persona’ o ‘quines persones’:

Qui t’ho ha regalat?
No sé qui ha portat això.

4. L’adjectiu quin

L’adjectiu quin presenta flexió morfemàtica. Així, per al masculí singular hi ha la forma quin; per al femení singular, quina; per al masculí plural, quins, i per al femení plural, quines. Amb el substantiu elidit, aquesta forma exerceix una funció pronominal. Amb aquests adjectius es pregunta per un element (o uns quants) d’un grup o nombre de persones o de coses:

A quin amic has de telefonar?
Quina camisa busques?
De quins mitjans disposes per a fer la pel·lícula?
No li ha dit quines vol.

Aquests adjectius també poden expressar admiració, enuig o censura:

Quin gos més bonic!
Quines dones tan sabudes!
Quina cara més dura!
Quines arracades que portes, Emília!

5. El quantitatiu quant

El quantitatiu quant té flexió morfemàtica. Per al masculí singular hi ha la forma quant; per al femení singular, quanta; per al masculí plural, quants, i per al femení plural, quantes. Pot realitzar les funcions d’adjectiu o de pronom. Pregunta el nombre d’elements sobre els quals recau la interrogació:

Quant de temps estaràs de vacacions?
Quanta aigua cap al pitxer?
Quants llibres vols que et compre?
No sé quantes xiquetes han vingut.

Pot tindre també un ús absolut equivalent a ‘quin preu’:

Quant val?
Per quant ho vas comprar?

REMARCA: Amb la forma de masculí singular quant, s’utilitza la preposició de com a nexe entre aquesta forma i el substantiu. També és possible l’ús d’aquesta preposició amb la resta de formes.

6. L’adverbi pronominal on

Amb on s’interroga sobre el lloc i equival a ‘a quin lloc’ o ‘en quin lloc’ (on o a on), ‘de quin lloc’ (d’on) i ‘per quin lloc’ (per on):

On has posat el sucre?
A on vas ara?
D’on véns?
Els preguntaré per on vindran.

7. L’adverbi pronominal quan

Amb quan s’interroga sobre el moment en què ocorre una acció:

Quan t’ha dit que vindrà?
Vull preguntar-te quan es va produir la batalla d’Almansa.

8. L’adverbi pronominal com

Amb com s’interroga sobre la manera en què s’executa una acció:

Com penses arribar a temps?
No sé com ho faré.