1. Funció

Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracció o multiplicació. Es distingixen quatre tipus de numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples.

2. Els cardinals

Els numerals cardinals expressen la numeració natural. Són tots invariables, llevat d’un i dos, que fan el femení en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que té les formes de plural cents, centes, per al masculí i el femení, respectivament:

0 zero                                     21 vint-i-un, vint-i-una
1 un, una                                22 vint-i-dos
2 dos (o dos, dues)               30 trenta
3 tres                                      35 trenta-cinc
4 quatre                                 40 quaranta
5 cinc                                      47 quaranta-set
6 sis                                        50 cinquanta
7 set                                        60 seixanta
8 huit                                      70 setanta
9 nou                                      80 huitanta
10 deu                                     90 noranta
11 onze                                    100 cent
12 dotze                                  105 cent cinc
13 tretze                                  112 cent dotze
14 catorze                               132 cent trenta-dos
15 quinze                                 300 tres-cents
16 setze                                   392 tres-cents noranta-dos
17 dèsset                                  920 nou-cents vint
18 díhuit                                  1.000 mil
19 dènou                                 1.605 mil sis-cents cinc
20 vint                                     1.000.000 un milió

Per a l’escriptura dels numerals amb lletres, s’utilitza el guionet per a separar la desena de la unitat i la unitat de la centena:

Tinc vint-i-cinc anys.
Han vingut seixanta-dos persones.
Ha perdut dos-centes mil pessetes en una màquina escurabutxaques.
Porta’m quatre-centes caixes més de pastissets congelats.

Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina, i el cardinal un (1) adopta la forma u:

Usats com a substantius, admeten flexió de nombre:

Al llarg del joc, només he tret dos dosos i tres huits.
El nostre fill ha tret dos deus.

3. Els ordinals

Els ordinals són aquells numerals que indiquen una relació d’orde. Els quatre primers són:

primer tercer
segon quart

Els cinc següents presenten una doble forma: d’una banda, la de base llatina, i, d’una altra, la formada amb el sufix -é/ena:

quint/cinqué
sext/sisé
sèptim/seté
octau/huité
dècim/desé

I, finalment, la resta d’ordinals es formen afegint el sufix -é al cardinal corresponent:

nové onzé
desé dotzé

Tots els ordinals admeten forma en femení:

1r primer > 1a primera
2n segon > 2a segona
3r tercer > 3a tercera
4t quart > 4a quarta
12é dotzé > 12a dotzena
32é trenta-dosé > 32a trenta-dosena
100é centé > 100a centena

Les formes de plural seguixen les regles dels adjectius de doble terminació:

a) Els acabats en consonant afegixen -s al singular:

primer > primers
segon > segons

b) La resta afegixen -ns per al masculí i canvien la -a del femení en -es:

cinqué > cinquens
huité > huitens
dotzena > dotzenes
trentena > trentenes

4. Els partitius

Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; terç, terça; quart, quarta, i la resta es formen amb la terminació -é, de la mateixa manera que els ordinals: sext/sisé, sexta/sisena; sèptim/seté, sèptima/setena; octau/huité, octava/huitena. A més de les formes desé, centé i milé, hi ha també les formes dècim, centèsim i mil·lèsim.

M’he menjat mig pastís.
Assistiren a la reunió un terç dels participants.
Ha guanyat la carrera per una mil·lèsima de segon.
He comprat un dècim de loteria.

5. Els múltiples

Els múltiples són doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple.

Has pagat el quàdruple del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesarà el doble del que pesa ara.

Totes estes formes tenen també forma femenina quan s’apliquen a l’expressió de magnituds.

He esperat la tripla estona que tu.
Té una embarcació sèxtupla que la teua.

Si es referixen, però, al nombre d’elements que formen alguna cosa, es mantenen invariables:

La triple aliança.
La quàdruple confrontació.

6.1. Xifres i lletres
Pel que fa a l’escriptura dels numerals, cal seguir les pautes d’ús que s’indiquen a continuació.

S’escriuen amb lletres:
a) Els números que s’expressen en una sola paraula, les desenes i les paraules cent, milió, bilió, etc.:

b) Els números que indiquen una quantitat aproximada o s’utilitzen amb una intenció expressiva:

c) Els números que expressen el nom de les dècades:

d) Els ordinals que formen part del nom de certs esdeveniments històrics:

S’escriuen amb xifres:
a) Els números que s’expressen amb més d’una paraula, unides amb guionets o sense:

Si, seguint els criteris indicats, en un mateix fragment es combinen números expressats amb una sola paraula i amb més d’una, cal escriure’ls tots coherentment amb xifres.

A més, en contextos molt concrets (cartells, indicació de terminis per a determinats tràmits...), en què les quantitats s’han d’identificar de manera unívoca i d’una sola ullada, es poden utilitzar les xifres encara que els números s’expressen amb una sola paraula:

Els servicis de cita estaran disponibles per a contribuents:
+ Amb fins a 2 transmissions de béns no adquirits per herència o donació.
+ Amb lloguers (fins a 2 immobles o 2 contractes).

b) Els números amb decimals i els que van seguits de símbols o abreviatures (com ara % i °C) s’han d’escriure amb xifres:

En el cas dels percentatges, llevat que es tracte d’una referència precisa, és preferible escriure’ls amb lletra:

c) En general, els números que indiquen xifres concretes en textos científics, datacions i horaris, així com en adreces i infraestructures viàries:

No obstant, en els casos de referències horàries imprecises i dates històriques i festivitats, s’han d’escriure amb lletres:

6.2. Xifres i punts i comes

6.2.1. Quantitats
Cal posar un punt per a separar els milers, els milions, els milers de milions, els bilions, etc., que s’utilitzen com a cardinals:

La part decimal se separa de la part entera del número amb una coma:

No han de dur punt els cardinals enters que tenen un valor ordinal, com els anys, els números de carrer, de pàgina o de telèfon, els codis postals, els números dels documents d’identitat i dels comptes corrents o la numeració dels decrets, les lleis, etc.:

Si la referència numèrica és molt llarga i es vol seqüenciar, és preferible utilitzar l’espai com a element separador:

DNI núm. 30 690 763
tel.: 96 261 38 00

6.2.2. Dates
No s’ha d’escriure punt després de les datacions d’un escrit:

6.2.3. Hores
Per a separar les hores i els minuts, encara que pot usar-se indistintament tant el punt com els dos punts (sempre coherentment dins del mateix escrit), d’acord amb els criteris internacionals imperants són preferibles els dos punts: