Omet navegació

Els pronoms adverbials. Criteris generals

Els pronoms febles en i hi s’anomenen pronoms adverbials. Perquè siga possible usar aquests pronoms, és necessari que concórreguen diverses circumstàncies:

1) Que el pronom a utilitzar substituïsca, en l’oració on es troba, un element que compliria una funció gramatical susceptible de pronominalitzar per mitjà del pronom. Per exemple:

Aquest assumpte és molt interessant; ja en parlarem en una altra ocasió. (El pronom en substitueix, en l’oració on es troba, el sintagma nominal d’aquest assumpte, amb la funció de complement de règim introduït per de, pronominalitzable pel dit pronom.)

* La pròxima setmana s’hi casa la meua germana. (El pronom hi no és correcte en aquest cas perquè substituiria un circumstancial de temps, i aquest tipus de complements no pronominalitza excepte en casos especials.)

* Crec que aquest model de turisme també en té molts beneficis. (En l’oració hi ha un sintagma nominal indefinit ―molts beneficis―, el nucli del qual ―beneficis―, o bé tot el sintagma, podrien pronominalitzar; però ací es troben presents dins de l’oració, i la pronominalització és improcedent. El pronom en no fa cap funció de les que li corresponen.)

* Els tipus de comerç que hi tenim al nostre municipi són molt diversos. (En l’oració hi ha un locatiu que podria pronominalitzar ―al nostre municipi―; però es troba exprés en el seu lloc habitual darrere del verb tindre i no desplaçat, i per tant el pronom hi no fa cap funció.)

* Hem arribat a unes conclusions que hi són molt interessants. (El complement de règim a unes conclusions és pronominalitzable per hi; però aquest complement pertany a l’oració principal ―la del verb arribar― i no a la subordinada ―verb ser―, i per tant la pronominalització no és procedent.)

2) Cal tindre en compte les restriccions sintàctiques que afecten la pronominalització en alguns casos. Per exemple, el pronom en pot substituir un complement del nom sempre que el sintagma en el qual es trobe aquest complement del nom realitze determinades funcions, però no unes altres:

Abans d’usar aquest aparell, cal llegir-ne les instruccions. (El pronom en substitueix de l’aparell, que fa de complement del nom, i el sintagma en el qual es trobaria ―les instruccions de l’aparell― fa la funció de complement directe; per tant, la substitució és possible i correcta.)

* He llegit ja el teu llibre, encara que no en vaig poder assistir a la presentació. (El pronom en substitueix del teu llibre, complement del nom presentació, però el sintagma en el qual es trobaria ―la presentació del teu llibre― no fa la funció de complement directe, subjecte posposat de certs verbs intransitius o atribut posposat, sinó de complement de règim de asistir; per tant, la substitució no és possible.)

3) Cal tindre en compte també les circumstàncies pragmàtiques o de context, les que afecten l’ordre dels elements, etc., adequades perquè siga possible la pronominalització, sempre que es complisquen les dues condicions anteriors. Per exemple:

  • La pronominalització és habitualment possible quan l’element a substituir és el tema del qual es parla, ja siga perquè es troba en una oració anterior o posterior i hi establim una relació anafòrica o catafòrica, o bé perquè es troba desplaçat a la dreta o a l’esquerra per tematització (és a dir, per ser la informació coneguda de la qual parlem en l’oració):

A mi m’agrada sopar a la cuina, però la meua germana no hi sopa mai. (El pronom hi, a més de substituir un complement locatiu ―funció pronominalitzable―, té com a antecedent la cuina, que és el tema de l’oració en què es troba.)

De la seua vida, ella n’està vertaderament satisfeta. (El pronom en substitueix un complement de l’adjectiu, introduït per la preposició de, en funció d’atribut, i té com a antecedent de la seua vida, que es troba desplaçat a l’esquerra per tematització.)

Amb aquella persona ja no hi podia viure. (El pronom hi substitueix un complement circumstancial de companyia, i té com a antecedent aquella persona, que es troba desplaçat a l’esquerra per tematització. Recordem que l’ús de la coma en les tematitzacions a l’esquerra és optatiu, i depén de diverses circumstàncies, com la llargària i complexitat de l’element, la mesura en què vulguem destacar-lo, etc.)

Sempre hi anava, a aquell restaurant de què t’he parlat abans. (El pronom hi substitueix un complement locatiu del verb anar, i té com a antecedent aquell restaurant..., que es troba desplaçat a la dreta per tematització. Recordem que l’ús de la coma en les tematitzacions a la dreta és obligatori.)

De la seua presència, no me’n vaig adonar fins que tu m’ho digueres. (El pronom en substitueix un complement de règim introduït per de, desplaçat a l’esquerra per tematització.)

Pel que fa a la Marina, s’hi esperen forts ruixats durant el cap de setmana. (A la Marina, element pronominalitzat com a complement circumstancial, és el tema anunciat i destacat sobre el qual es parla en l’oració.)

  • Pel que fa als complements de règim (és a dir, els que van introduïts per una preposició i són requerits pel significat del verb), pronominalitzen en general, com hem vist, quan van en una oració anterior o posterior a aquella en què situem el pronom, o quan es troben desplaçats per tematització, igual que pronominalitzaria un altre complement seleccionat pel verb, com el directe o l’indirecte. En canvi, no és convenient la pronominalització quan el verb s’usa de manera absoluta, és a dir, quan no hi ha un antecedent exprés en el context, o quan la frase té un sentit díctic, és a dir, quan no cal expressar el complement perquè s’identifica amb la situació espacial d’algun dels interlocutors:

Si no m’atenen correctament, em queixaré. (El verb queixar-se requereix un complement de règim introduït per de, que, en cas de trobar-se exprés en el context, seria substituïble per en; però en aquest cas el complement no es troba exprés, i el verb és usat de manera absoluta. Compareu amb Aquest xiquet menja poc, on el complement directe es troba absent.)

Esperàvem el catedràtic, però aparegué el substitut. (El verb aparéixer requereix un complement de règim introduït per a, en..., que, en cas de trobar-se exprés en el context, seria substituïble per hi; però en aquest cas el complement no es troba exprés, i el verb és usat de manera absoluta.)

Després d’acabar l’exemple, el professor va introduir un nou tema. (En la lliçó, en el discurs...; l’antecedent no és explícit i no cal explicitar-lo. Si posàrem el professor va introduir-hi un nou tema, entendríem que va ser "en l’exemple", la qual cosa seria falsa.)

Crec que, en aquesta ocasió, m’abstindré. (El verb abstindre’s requereix un complement de règim introduït per de, pronominalitzable per mitjà de en; però en aquest exemple el complement no es troba exprés ―en aquesta ocasió no és el complement de règim―, i el verb és usat de manera absoluta.)

Perquè siga possible la pronominalització, és necessari que concórreguen diverses circumstàncies. (Ací el verb concórrer també està usat de manera absoluta; no es troba exprés el possible antecedent. Compareu amb: En aquest cas hi concorren diverses circumstàncies.)

La meua germana arribarà abans de Nadal. (Normalment, el verb arribar porta un complement que indica el lloc on s’arriba. Però en aquest cas el complement seria el lloc on es troba l’emissor del missatge, i no s’expressa.)

Adjuntem els documents que s’indiquen a continuació. (O millor: Us enviem, adjunts, els documents que s’indiquen a continuació. L’antecedent del pronom hi seria la mateixa carta, i no es troba exprés; per tant, la pronominalització no és recomanable en aquest cas; seria distint A aquesta carta hi adjuntem els documents que s’indiquen a continuació, on l’antecedent, complement de règim de adjuntar, sí que està exprés, avantposat per tematització.)

  • Els elements que no són seleccionats pel verb, és a dir, que no són complements de règim, sinó complements circumstancials locatius, de companyia, etc., no requereixen pronominalització quan encapçalen l’oració i no en són essencialment el tema (en el sentit d’"informació coneguda", oposat al rema, que seria la informació nova que expressem), sinó que s’interpreten merament com una circumstància espacial o temporal, com una condició o situació que delimita el context en què l’oració es vertadera o falsa, com un canvi d’ordre merament estilístic, etc.:

A casa dels teus pares es menja molt bé.

En aquest despatx fa molt de fred.

A continuació s’indiquen les condicions necessàries per a poder gaudir de la beca.

En el capítol segon s’estudien les aplicacions lineals entre espais vectorials.

En aquelles circumstàncies tan difícils, no podíem fer res més.

A la Marina s’esperen forts ruixats durant el cap de setmana.

  • No pronominalitzen els elements avantposats per rematització o focalització, és a dir, aquells que no expressen el tema o informació coneguda, sinó la informació nova que s’aporta i es pretén destacar; no pronominalitza tampoc l’element avantposat en les construccions clivellades o pseudoclivellades, és a dir, aquelles en què el rema és introduït pel verb ser i représ per una oració de relatiu o amb la conjunció que:

En el curs d’estiu, vull inscriure’m, i no en els tallers de pràctiques. (Compareu amb Les claus, he perdut, i no la cartera, on les claus no se substitueix per cap pronom. Es tracta d’un fenomen distint a la tematització, on sí que hi ha pronom quan substitueix un complement exigit per la semàntica del verb: En el curs d’estiu, m'hi vull inscriure perquè el trobe molt interessant; Les claus, les he perdudes en eixir de casa.)

És en el curs d’estiu que/on vull inscriure’m, i no en els tallers de pràctiques. (Compareu: És la clau el que he perdut, no la cartera.)

  • Perquè la pronominalització siga adequada, és necessari que l’antecedent quede clar; si pot haver-hi lloc a confusió, és millor optar per altres opcions, o suprimir-lo si no és necessari:

(?) Agafa la llibreta i el llibre i copia-hi l’enunciat del problema. (Es pot entendre que l’antecedent és el llibre, la llibreta, o fins i tot la llibreta i el llibre. Si volem destacar que s’ha de copiar en la llibreta, és millor usar un demostratiu o, fins i tot, repetir el substantiu: Agafa la llibreta i el llibre i copia en aquesta l’enunciat del problema. Agafa la llibreta i el llibre i copia en la llibreta l’enunciat del problema.)

La cruel Turandot ha decretat que ningú no dorma fins que es descobrisca el nom del príncep desconegut. Quan els soldats porten Timur i Liù davant de la multitud i dels ministres, Turandot amenaça Timur buscant una resposta. Per salvar-lo, Liù diu que és l’única que (? en) sap el nom, però es nega a revelar-lo. (En aquest exemple, és clar que el nom al qual ens referim és el nom del príncep desconegut; el sintagma en què figuraria el pronom en, en funció de complement del nom, és definit, i per tant la presència del pronom en no és obligatòria. Però, a més, la seua eventual presència ens suggeriria que cal buscar l’antecedent en un dels substantius més pròxims: Timur, Turandot, Liù, els soldats, la multitud, els ministres...? L’autèntic antecedent ―el príncep desconegut― està massa allunyat com per a ser identificat fàcilment. D'altra banda, el tema de l’oració Per salvar-lo, Liù diu que és l’única que (? en) sap el nom és Timur, que es troba substituït pel pronom -lo; per això, estranyaria trobar un pronom en amb un referent distint, ja que gramaticalment es podria interpretar que ens referim al nom de Timur, i no al del príncep desconegut. Per tant, la presència del pronom aporta confusió, i és preferible prescindir-ne: ... Liù diu que és l’única que sap el nom ...)

_________________________________________________________________

Vegeu també: