Els pronoms em, per al singular, i ens, per al plural, són les formes corresponents a la primera persona gramatical; els pronoms et i us representen la segona persona gramatical, en singular i en plural, respectivament.
Aquests pronoms funcionen com a complement directe i complement indirecte. També poden acompanyar els verbs pronominals; en aquest cas, però, no exerceixen cap funció sintàctica, sinó que formen part de l'estructura del verb.
Morfològicament, el pronom em pot adoptar la forma reforçada em, la forma elidida m', la forma plena -me i la forma reduïda 'm.
Em convida a dinar.
No m'agraden les teues paraules.
Volien donar-me una sorpresa.
Explica'm la teua versió dels fets.
El pronom ens conserva sempre la forma reforçada en posició proclítica; en posició enclítica, en canvi, adopta la forma plena -nos o la forma reduïda 'ns.
No ens deixaran treballar.
Ens amagaven la veritat.
Descriu-nos l'objecte que has perdut.
Parla'ns de la teua experiència.
El pronom et, en posició proclítica, pren la forma reforçada et o la forma elidida t'; en posició enclítica, adopta la forma plena -te o la reduïda 't.
Si parles amb ell, et donarà una bona notícia.
Si t'amagues bé, no et trobaran.
Volen convidar-te a la festa.
Renta't les mans.
El pronom us manté la forma reforçada us davant del verb; en canvi, darrere del verb, si aquest acaba en consonant o en semivocal -u d’un diftong decreixent, adopta la forma plena -vos, i si acaba en vocal, la forma -us. Aquest pronom no té forma elidida ni reduïda.
Us trobeu sempre al mateix bar?
Us explicaré el que pense de la vostra proposta.
Va exigir-vos una resposta immediata.
Aparteu-vos del foc.
Vaig veure-us a l'estació.