És transitiu amb el significat d'‘exercir (sobre algú o alguna cosa) arts de màgia’, o ‘atraure irresistiblement, fascinar’.
La bruixa encantà el príncep i el va convertir en gripau.
Diuen que el castell està encantat.
Armand la va encantar amb la seua xerrameca.
Tanmateix, pot usar-se de manera absoluta, sense complement:
És una persona que encanta per la seua gràcia i simpatia.
Quan significa ‘quedar-se immòbil contemplant una cosa, distraure's’; ‘entretindre's excessivament, perdre temps’, o ‘descuidar-se, deixar de prestar l'atenció deguda’, és intransitiu:
S'encantava observant els núvols.
Si t'encantes, perdrem l'avió.
S'encanta sovint, i comet errors increïbles.
En el sentit d'‘agradar molt’, és intransitiu, i regeix complement indirecte animat:
A Sònia li encanten les matemàtiques.
Respecte a la possibilitat de duplicació del pronom de datiu, vegeu agradar.
Compareu també amb encisar.