Com espantar, és transitiu o pronominal:
Una visió estranya esglaià els exploradors. (I no: * Una visió estranya esglaià als exploradors.)
A ell l’esglaia la foscor. (I no: * A ell li esglaia la foscor.)
El xiquet es va esglaiar a causa del soroll.
Per tant, pot usar-se com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
El xiquet, esglaiat a causa del soroll, va cridat sobtadament.
Pot usar-se també de manera absoluta, sense cap complement requerit:
Tot el que ha passat esglaia molt.
Compareu amb espantar.