Com esglaiar, és transitiu o pronominal:
Una visió estranya espantà els exploradors. (I no: * Una visió estranya espantà als exploradors.)
A ell l’espanta la foscor. (I no: * A ell li espanta la foscor.)
El cavall es va espantar a causa del soroll.
Per tant, pot usar-se en passiva o com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
El cavall, espantat a causa del soroll, es va aturar sobtadament.
Pot usar-se també de manera absoluta, sense cap complement requerit:
Tot el que ha passat espanta molt.
Compareu amb esglaiar.