Omet navegació

Estat

S’escriu amb majúscula quan es referix a l’aparell administratiu concret d’una comunitat política estatal vist com a ens abstracte, paral·lel a Administració. Quan al nom l’acompanya un adjectiu o un complement concretitzador o individualitzador, este s’escriu amb minúscula:

Va ser un autèntic defensor dels interessos de l’Estat.
Dins d’una economia moderna, l’Estat té certes funcions socials.
Treballa per a l’Estat.
L’Estat espanyol vetlarà per la conservació del patrimoni cultural i artístic.

En canvi, és un nom comú quan s’usa amb els significats lexicals de “formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies”, de “nació o conjunt de nacions que formen un cos polític”, o d’“unitat dins d’un estat federal”, i, per tant, en estos casos s’ha d’escriure amb minúscula:

L’aparició de l’estat modern és conseqüència de l’ascens de la burgesia.
Els estats plurinacionals són freqüents arreu del món.
Alemanya és un estat federal.
Els estats de la Unió Europea enviaran ambaixadors a l’estat en conflicte.
L’estat de Florida té un clima calorós.

Cal dir que el sintagma Estat espanyol ha passat a ser una designació alternativa d’Espanya en molts contextos, i per tant, té dos significacions: s’usa amb este significat, o com a conjunt d’institucions o aparell administratiu:

Madrid, Barcelona i València són les ciutats més grans de l’Estat espanyol.
L’Estat espanyol s’organitza en comunitats autònomes.

A més dels casos mencionats, el mot estat, quan fa referència a l’aparell administratiu, tampoc funciona com a nom propi si s’utilitza en sentit genèric, quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs, o quan apareix en plural:

Este estat manté un pacte per a les pensions.
Pretén elaborar una descripció del panorama de la democràcia regional i del paper de les assemblees regionals en cada estat europeu.
Va ser membre del parlament de l’estat esmentat entre 1946 i 1949.
Els estats espanyol i francés han signat un acord contra el terrorisme.

Finalment, el mot estat forma part de certes locucions comunes: cap d’estat (en canvi, cap de l’Estat) colp d’estat, estat d’excepció, estat del benestar, estat de dret, raons d’estat, qüestió d’estat, temes d’estat... En estos tres últims casos, com en el primer, es tracta d’un nom comú perquè manca de l’article que acompanya el nom propi.

Vegeu també: